Celebrant l’any nou amazic

per Silvia Manzanera

El 28 d’octubre de 2016 el jove Mohssine Fikri moria esclafat en un camió d’escombraries on s’havia ficat per impedir que la policia triturés el peix que li havia confiscat. Va ser el detonant de les protestes del Rif, un moviment social que va omplir els carrers d’Alhucemas de dones, mares i joves indignats pel govern del rei Mohamed VI, amic d’Espanya i Europa -mana el capital, amics-, enemic d’un poble que demana hospitals i universitats. El Marroc no va decebre i va reaccionar com a bona dictadura que ni els convenis de pesca poden dissimular. Persecució, repressió i presó. Naser Zafzafi, el líder de les protestes, passarà vint anys entre reixes acusat d’atemptar contra la seguretat interior de l’estat. Sempre ploren les nostres mares.

Els amazics, que no alcen el puny sinó tres dits per mostrar els elements del poble bereber (identitat, terra i llengua), no ho han tingut mai fàcil. El dèbil contra el gegant que tot ho esclafa; com ho va fer l’exèrcit espanyol el 1926 per acabar el somni de l’indepe Abdelkrim.

Però ells persisteixen, per totes les mares i àvies de les muntanyes que no van deixar mai de parlar als seus fills la seva llengua; pels periodistes com Ali Lmrabet, una ploma certa i valenta que li va costar presó i exili; per tots els Mohamed i Amel que hi ha repartits pel món, una parella incasable que aporta alegria i esperança en la grisor d’una perifèria que va perdre el color vermell fa molt de temps. Amb ells celebrem l’any nou amazic, el Yennayer 2970. Que soni ben fort el crit bereber.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *