Ateneu Divers: “Veiem abans la persona que la discapacitat quan hi ha entitats que ho fan a l’inrevés”

En Rubén Sánchez (Bar­ce­lona, 1977) és un dels portaveus de l’Ateneu Divers, la històrica entitat inclusiva de model ateneista i autogestionada que va néixer com a Grup Caliu a Gràcia, al carrer Llibertat, i que ara hi torna expulsada de Sarrià per l’apujada del 76% del preu del lloguer del local que encara tenen al carrer Padua, a tocar de Lesseps.

Sou una institució a Sarrià, on heu fet arrels, però ja poca gent recorda els vostres inicis a Gràcia. Rebenvinguts. Presenteu-vos.
Som una associació sense afany de lucre amb 29 anys d’història que vol millorar la qualitat de vida de persones adultes amb discapacitat intel·lectual lleugera, i ho fem amb un format ateneista i autogestionat, cosa que és trencadora. Volem dignificar el col·lectiu i, com que ja fem l’esforç d’integrar-nos en una societat que no ens accepta, fem actes amb persones no discapacitades que venen a la nostra seu.

Defenses aquest model perquè n’hi ha un altre que no us agrada.
Són entitats percebudes com a molt tancades. Rara vegada hi aniràs a picar la porta. El model ateneista t’obre una experiència d’interacció més oberta. En altres llocs es veu abans la discapacitat que la persona i nosaltres veiem abans la persona que la discapacitat.

Entrareu a Gràcia amb força.
Amb el nostre ventall de propostes, intentant enxarxar-nos de seguida amb Lluïsos, Castellers, Gràcia Solidària o Kasa de la Muntanya… Som transgressors. Per propi peu una altra entitat no hi entraria. Volem buscar el punt diferent.

Has dit: “la societat no ens accepta”
La societat no ens accepta perquè infantilitza aquest col·lectiu, quan aquí tenim capacitat de decidir. Funcionem per assemblea, tenim comissions de memòria i anem a veure les bateries del Carmel o tenim la d’oci nocturn o la de joves.

Per què Sarrià us deixa perdre?
Bona pregunta. Portem 15 mesos de resistència i sí l’Ajuntament està disposat a permetre que aquest sigui un barri d’elit, sense associacions. Estem dolguts, perquè només han ofert pegats, algun augment de subvenció però cap alternativa seriosa. El 73% dels nostres ingressos són fonts pròpies. A la primera reunió ja ens van dir: busqueu-vos un barri més barat.

És cert que Sarrià té fama d’elit. No ha canviat res en cinc anys de govern de BComú?
No. Primer, quan reivindicàvem en solitari ens deien que no ens podien ajudar només a nosaltres, i ara que hem fet una plataforma amb 15 entitats dita La Sarrianenca diuen que som massa per encabir-nos en algun equipament.

Com ho percebem els xavals?
Ha estat un any esgotador i hi ha hagut de tot. Vam signar el 17 de gener el nou local a Mossèn Batlle, a tocar de la Travessera de Dalt, i la conclusió que ens donen és la lluita continua, i això és un subidón.

A Gràcia pagareu menys però la visió que tenim des d’aquí és que ningú ve a Gràcia sinó que Gràcia expulsa.
Hi ha qui expulsa més. El nou local ha estat una oportunitat. Gairebé té els mateixos metres i no està ni a un quilòmetre de distància.

Futur. Quan recomenceu? Apro­fitareu per introduir alguna novetat en el funcionament?
Farem tres setmanes d’obres i el trasllat serà al març. Inspirats en el verkami que vam fer [34.000 euros recollits], volem impulsar la figura del soci protector i augmentarem les activitats. Serà una feina de començar de zero, però esperem una bona acollida. Podem aportar color, diversitat, frescor a Gràcia, fruit del projecte.

No sou estranys a Gràcia perquè hi vau néixer i perquè hi col·laboreu amb Gràcia Solidària o el Claror.
Sí, a veure si també ajudem a trencar l’elitisme creixent que sembla que també hi arrela.

El lema d’aquests dies és Tor­na­rem i el contracte de lloguer nou és per deu anys. Esgotareu els deu anys a Gràcia o a la primera de canvi tornareu a Sarrià?
S’hauria de presentar una molt bona oportunitat, i ja no volem promeses sobre paper sinó unes claus i un espai. Ens agrada compartir. Volem fer activitats accessibles per a tota la ciutadania. Hem donat una prorroga de deu anys. Tenim deu anys per repensar i esmenar el que ha passat. Si no ho fan, és una gran patada per a un col·lectiu vulnerable, i això no no li pot passar a un ajuntament d’esquerres.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *