Joan Vall Karsunke: “El tancament de Cinemascope és una mort natural”

Cultura

Va dir una frase (“la gent ja no sap qui era Greta Garbo”) sense saber que aniria a parar a oïdes d’un periodista. I així s’ha escampat la notícia que Cinemascope, la mítica botiga especialitzada en cinema al 101 de Torrent de l’Olla, abaixarà la persiana per sempre a finals de mes. “Hi ha molts més venedors que compradors”, assegura Joan Vall Karsunke. Cap drama ni ressentiment, només mirar endavant.

El canvi de Perla a Torrent de l’Olla va ser positiu. Què ha passat?
Això ja no em convé, ja està, no ho veig com una mala notícia. Jo visc en el meu món. I tanco per dos raons, una per mancances, i l’altra, perquè un dia fent cua als cinemes Girona em vaig trobar amb Marcel Duchamp i em va dir: “fes el que et faci feliç”, i vaig pensar que era una bona raó per no seguir a la botiga i passar a una altra cosa.

Però són 25 anys de projecte…
Veig la realitat, i veig que, en general, el col·leccionisme de cinema no interessa, i que les sensibilitats han canviat. Ja no és qüestió de generacions, sinó simplement no interessa. Podem repassar alguns tòpics, com ara que els pisos són petits i la gent prefereix no col·leccionar res. O per raons climàtiques; amb bon temps les persones estan majoritàriament al carrer, no es queda a casa retallant revistes, pintant, fent àlbums o distreient-se amb col·leccions com passa a d’altres països més freds, on la gent passa més temps a casa.

Hem canviat les nostres tendències de consum?
Sí, i també que els rituals ja no interessen, com per exemple anar al cinema. Hem de sentir que pagar vuit euros per veure un film que potser ha trigat anys en fer-se és car. Jo crec que car és anar a veure un partit de futbol al Camp Nou. Són molts ara els que prefereixen les plataformes i consumir cinema i sèries a casa.

I no serà que seguim com sempre, les propostes comercials triomfen per sobre de la resta?
Els poetes sempre passen fred. Però jo no em lamento de res. També vaig estar 35 anys anant cada diumenge al mercat de Sant Antoni fins que un dia vaig dir prou. Ja no ho volia fer més; al maig farà dos anys que vaig prendre la decisió.

Darrerament les botigues que tanquen ho fan pel preu del lloguer. No seria el teu cas. Tampoc t’has plantejat canviar de carrer o de barri?
El tancament de Cinemascope és una mort natural. Quan vaig venir a Torrent de l’Olla ho vaig fer perquè al carrer Perla el lloguer era insostenible, i a més, amb el trasllat guanyava en visibilitat. El canvi va ser per a bé, a més de tota la gent que he conegut aquí, tinc un veïns increïbles, com la llibreria Cap-i-Cua, o al gent de la botiga de segona mà; personalment ha estat una experiència molt bona.

Què trobaràs a faltar?
Res. Per a mi el passat no existeix, només l’ara i l’endemà. No em serveix de res la melancolia. Em sento molt agraït d’haver viscut l’experiència però ja està, no m’hi capfico amb el que ja no serà.

I què faràs a partir d’ara? Quins projectes tens en ment?
Cinemascope online seguirà. De fet, és el que funciona. També estic en mig d’una altra pel·lícula, Cenestesia, sobre el cineasta José Maria Nunes, amb la qual porto treballant dos anys. I una part s’ha rodat a Gràcia; una escena de l’actriu Belén Fabra a la plaça del Diamant.

Després del teu tancament, només quedarà Groucho i jo, a Sants.
A Barcelona he conegut deu botigues especialitzades en paper de cine, com l’Espectador, La Pantalla, Cinelandia o Celuloide. I a Madrid ja no en queda ni una.