Gràcia constitueix una taula d’habitatge per consensuar mesures contra la gentrificació

Societat

El Pacte de Gràcia contra la Gentrificació, la resposta institucional i social en l’escenari actual d’emergència habitacional, que es va activar per primera vegada l’octubre de 2018 amb uns primers contactes i unes jornades de debat i que es va anar esllanguint l’any passat amb reunions menys concorregudes, ha reviscolat aquesta setmana amb la constitució d’una taula d’habitatge que se centrarà no només en l’herència d’aquelles conclusions en xifres que van constatar a Gràcia una situació de “barricidi” (vegeu núm. 729) sinó també en la gestió consensuada de prioritats en un escenari creixent a tot el districte de projectes d’habitatge públic més o menys polèmics, desnonaments en augment i increment de sol·licituds d’accés a habitatges de protecció oficial que no es poden atendre.

La reunió de reactivació, celebrada aquest dimecres, va tornar a asseure al voltant d’una taula la majoria de sectors veïnals i polítics locals -una vintena llarga de veus-, des de les associacions de veïns del Passeig de Sant Joan, Vila de Gràcia, Gràcia Nord-Vallcarca, Coll-Vallcarca o ProVallcarca fins a plataformes més afins als moviments socials com Gràcia On Vas o el grup d’habitatge La Pinya del Coll o també sectors més propers a entitats tradicionals com la comissió de festes del carrer Fraternitat.

Sense conclusions, òbviament, la constitució de la taula va refrescar dades com l’esquifit 0,5% d’habitatge públic a Gràcia (1,7% a Barcelona), els 244 pisos ja aprovats (i 79 possibles) i les ja 2.719 peticions d’habitatge a agost de 2019 de veïns que es volen quedar a Gràcia.

No hi ha ni hi haurà tema més central a Gràcia que susciti més debat i confluència que l’emergència habitacional i, un cop recomençat el mandat i havent-se esllanguit les iniciatives del passat (almenys tres reunions i unes jornades), una vintena de representants institucionals, polítics i socials s’han reunit aquest dimecres per constituir una taula permanent d’habitatge per consensuar mesures contra la gentrificació.

Com a exemple de pluralitat i en una setmana particularment complicada pel xoc de trens entre Districte i entitats de Vallcarca per diversos eixos de debat al voltant de la reconstrucció del barri, la taula ha aplegat des de les associacions de veïns del Passeig de Sant Joan, Vila de Gràcia, Gràcia Nord-Vallcarca, Coll-Vallcarca o ProVallcarca fins a plataformes més afins als moviments socials com Gràcia On Vas o el grup d’habitatge La Pinya del Coll o també sectors més propers a entitats tradicionals com la comissió de festes del carrer Fraternitat. L’espai preveu abordar temes com l’habitatge públic, els desnonaments o els pisos buits, entre altres.

La taula, que es reunirà cada tres mesos amb pròxima reunió a finals de primavera, ha viscut en aquesta primera trobada un viu i constructiu debat al voltant de les futures promocions d’habitatge públic en un moment que la xifra percentual a Gràcia continua estancada en un esquifit 0,5% (1,7%). “No amagaré que és una opció política voler satisfer la demanda de pisos públics amb noves construccions; mala estratègia veig si ens dividim entre els que demanen un espai i no el tenen, i els que ja el tenen; si és així, oblidem-nos de fer comunitat, encara que tinguem una taula d’habitatge”, ha apuntat el portaveu de BComú al Districte, Jordi Farriol, en un avís per als sectors més bel·ligerants.

En aquest debat, el Districte ha repassat com a aprovats els 138 pisos de Vallcarca (14 en construcció a avinguda Vallcarca 93-95, dos blocs de 90 pisos del pla Vallcarca i 34 a la carretera de Sant Cugat), els 97 de la Salut (85 a l’Espai Quiró i 12 a la Kasa de la Muntanya) i els 9 a la Vila (placeta Manuel Torrente), a més de qualificar d’oportunitats els 35 en negociació en tres àmbits de la desafectació de Rambla de Prat (carrers Jaén i Àngel) i els 44 proposats sobre el centre per a famílies amb adolescents de la Sedeta. En aquest últim cas, la presidenta de l’AV Passeig de Sant Joan, Marta Abelló, ha recordat l’oposició veïnal al projecte a la Sedeta per un tema d’espai en una reunió recent. També la taula ha repassat dades d’altres processos d’aconseguiment de pisos per tempteig i retracta, cessió del 30% d’obra nova, pisos buits o del programa Tu tens la clau: en el passat mandat es van aconseguir 64 pisos en aquests processos i hi ha una projecció possible de 388 en els propers anys.

Altres dades més actualitzades presentades a la taula es refereixen al creixement sostingut del preu mitjà de lloguer, que en el tercer trimestre de 2019 ja es va situar a Gràcia els 14,67 euros per metre quadrat, o també a les 2.719 sol·licituds registrades a agost de 2019 per accedir a un habitatge públic (2.525 peticions en tot el 2018). Última dad: a Gràcia hi ha 909 unitats familiars que reben ajuts per al pagament del lloguer.