Al 100%

per Clara Darder

Tinc un amic que es diu David, al qual li dedico aquestes línies, que opina que no es pot estar al 100% en totes les àrees de la vida. I vosaltres? Creieu realment que no podem estar sempre a tope, al 100% com diu ell? Donant-ho tot? I alhora sentint-nos orgullosos de nosaltres mateixos, al 100%? Jo crec que sí. Ho hem parlat amb la passió que ens caracteritza, defensant idees i creences.

L’important és esbrinar, primer, qui marca aquest 100%. La societat? Les persones amb les quals em relaciono? La meva parella? La família? O nosaltres mateixos? Penso fermament que qui ha de marcar i em marca la meva fita, també el valor sobre mi mateixa, haig de ser jo. Per què sóc jo qui dirigeix la meva vida, i qui decideix quan dono i com dono energia a les activitats del meu entorn. No, els altres. El meu 100% me’l marco jo. I penso que si als altres no els hi agrada la meva escala de valors, i per tant el percentatge que aplico a tot el que faig són ells qui tenen una dificultat. La meva vida no només es regeix pels valors dels altres, sinó primer pels meus i després la resta. Sóc jo qui ha de sentir-se orgullosa del que faig per poder estar contenta de com sóc, per estimar-me i seguir endavant.

És cert que els altres poden opinar i valorar la meva vida, feina, relacions i accions. Ara bé, l’escala de valors del que faig, del meu 100%, de com em sento, la decideixo jo. En aquest cas el David, que opina que no pot donar tot el que li demanen, li suggereixo dues preguntes: qui regeix el teu 100%, David? Tu o els altres? I vosaltres, coneixeu la vostra escala de valors? Qui la decideix? Vosaltres o els altres? Humilment, David crec que aquest és el secret.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *