Cas Francisco: l’afectat es paga l’hotel mentre l’Ajuntament li cobreix la despesa d’un traster

Hi ha casos de mòbing immobiliari més sagnants que altres però el del Francisco Sánchez és un dels més impactants dels últims temps. La història ha captat l’atenció dels grans mitjans: un home de 80 anys amb contracte vigent des de 1975, ja únic veí de la finca de Maignon 6, comprada per l’empresa UPL Gràcia de Michael Saidov i a punt de revendre’s, es troba d’un dia per l’altre al carrer quan perd un judici per impagament quan ell consigna les rendes al jutjat 56 amb tres mesos d’avançament i l’Audiència el cita per edicte i el desnona. El cas es va accelerar ara fa quin­ze dies quan Francisco va sortir a fer una gestió i li va saltar l’alarma del pis: li havien entrat els propietaris i l’autoritat judicial i mai més ha pogut tornar a entrar a casa a recollir les seves pertinences. El seu advocat, Lluís Humet, ara prepara un recurs perquè es decreti la nul·litat d’actuacions i un altre recurs de revisió de la resolució dictada en rebel·lia.

Què ha passat, però, des de dimecres 19 de febrer? El Francisco, com expliquen els veïns, es va quedar al carrer i va ser el mateix propietari qui el va portar a l’hotel Catalonia Güell, al passeig de la Mare de Déu del Coll, on l’afectat hi ha passat els últims quinze dies. Humet apunta que el propietari ha pagat la factura de l’hotel instat per l’Ajuntament. De fet, l’Ajuntament així ho va admetre en el passat consell de barri de la Salut de dijous passat quan un veí ho va preguntar.

Però els quinze dies d’emergència social han passat i el Francisco s’ha hagut de pagar de la seva butxaca les nits de dimecres i dijous a un preu, això sí, més arreglat, de 54 euros, inclòs l’esmorzar. No ha pogut entrar al seu pis però sí demanar algunes pertinences perquè els propietaris li treguin de dins. En aquests moments, segons explica el seu advocat, tota la vida del Francisco està en bosses i caixes, a punt de ser traslladades cap a un traster la despesa del qual serà assumida per l’Ajuntament. Però ningú no sap on anirà Francisco a partir de divendres. “Té un familiar i un germà”, afegeix lacònicament Humet.

Mentrestant els tècnics del Districte mantenen la negociació oberta per instar el propietari a indemnitzar l’afectat per un valor d’uns 100.000 euros, cosa que li permetria llogar un espai al barri, tenint en compte que el Francisco cobra una pensió de 670 euros i rep també 200 euros mensuals provinents dels seus plans d’estalvi. La resposta del propietari, després de dues ofertes, no satisfà ni el 10% de la proposta.

L’Ajuntament, per la seva banda, esgrimeix la carta del requisit de reubicar afectats per evitar donar el comunicat d’enderroc d’un bloc que es ven ja per 1.700.000 euros (200.000 euros més que fa tres mesos). L’estira-i-arronsa es manté, però mentrestant el Francisco no té lloc on anar.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *