Desaparicions, el drama invisible

per Carina Bellver

El 13 de maig de 2013, la Luzdivina va sortir de casa seva, a Gràcia, per anar a fer un tomb però mai va tornar. Patia un trastorn delirant i des de feia uns mesos estava en tractament. Ja fa 7 anys de la seva desaparició però els seus familiars no han aconseguit saber res d’ella, malgrat buscar-la incansablement durant tot aquest temps. El de la Luzdivina és només un dels més de 33.000 casos que els Mossos han registrat en la darrera dècada -un centenar llarg d’aquests continuen sense resoldre- i forma part d’una mitjana esgarrifosa: almenys una persona desapareix cada dues o tres hores a Catalunya on, juntament amb Andalusia, és l’autonomia amb més desaparicions. Dilluns 9 de març es commemora el Dia de les persones desaparegudes sense causa aparent i, per primer cop, el Govern durà a terme un acte oficial al palau de la Generalitat amb les associacions de familiars per fer visible aquest drama. Abans, dissabte, les famílies celebraran la seva commemoració particular a Sant Boi de Llobregat, a través d’unes jornades per reinvidicar millores en tot el procés de recerca i d’identificació de cadàvers però també reformes legislatives per millorar l’atenció a les famílies, que es queden desemparades legalment. Reformes que passarien per modificar el codi civil, el codi penal, la llei d’enjudiciament criminal i, fins i tot, la normativa relativa a les herències i al cens electoral. És aquí on creuen que l’Estatut de la Persona Desapareguda, un text legal que compta amb el vist-i-plau del PSOE, podria ser un bon instrument, si finalment s’acaba materialitzant en una llei. Tot per aconseguir que els familiars siguin tractats com a víctimes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *