Persones amb dignitat

per Òscar Mejías

Quan vius situacions d’aquestes de primera mà, en directe, on les persones tenen un nom, els hi poses cara, tenen històries personals, mai tornes a veure les coses de la mateixa manera. Deixen de ser xifres, deixen de ser només noticies que veus des de casa. Ràpid i senzill. Així és com explica l’Olga Prat perquè l’estiu del 2016 marxa cap a Grècia com a voluntària per ajudar als camps de refugiats. I perquè, quan en torna a Barcelona, decideix a formar el col·lectiu VIO, juntament amb altres voluntàries amb les quals va coincidir allà.

L’associació neix amb l’objectiu d’intentar ajudar els refugiats amb petites accions. De fet, és tal l’afany d’aportar alguna cosa que cerquen quines són les necessitats no cobertes i s’adapten a la gent per tal de poder ajudar. És d’aquesta manera com s’adonen que al camp de refugiats on col·laboraven eren els militars qui repartien el menjar, i que sempre acabaven donant el mateix: pasta, arròs… Veient això, van pensar que podrien oferir algun altre tipus d’aliment per millorar la qualitat de vida dels migrants. I és així com neix el projecte #greenbags, basat en repartir fruita i verdura entre els les persones refugiades.

A partir d’aquí, el projecte s’ha anat transformant. Quan les van desplaçar cap a la zona de Ioannina #greenbags es va convertir en una espècie de fruiteria. “Crèiem que era molt important que cada persona pogués triar el que volia menjar. Tu t’imagines que et vingui una persona a casa cada setmana a portar-te pomes i plàtans? I si tu prefereixes mandarines o taronges?”, reflexiona l’Olga. I és que dignificar les persones i la seva situació va esdevenir un pilar bàsic en el projecte del col·lectiu VIO. És per això que no només es van dedicar al repartiment d’hortalisses, sinó que també n’oferien espai i temps per realitzar activitats o classes d’idiomes.
Però hi va haver un moment en que el problema dels refugiats a Grècia “va passar de moda” i cada cop costava més mantenir el projecte. I, tot i que al 2018 es van veure obligades a tancar-lo, la voluntat de poder ajudar era tan ferma que van decidir no quedar-se de braços creuats. És aleshores quan el col·lectiu VIO es trasllada a la frontera de Melilla per col·laborar amb l’ONG Prodein, fent el que millor sabien fer: repartir fruita.

Des d’aleshores no han parat d’estendre la seva ajuda per la geografia mediterrània. En l’actualitat col·laboren amb l’Elna Maternity Center, situat a Atenes, que dóna suport a dones vulnerables o embarassades; també tenen un projecte als campaments de dones Saharauis on hi van portar màquines de cosir perquè les noies hi fessin mocadors i els venguessin. “Es una manera de empoderar les noies, aprendre un ofici i que tinguin una remuneració econòmica i real”. Tot i així, al col·lectiu VIO no s’han oblidat dels seus orígens i continuen fent enviaments de material de primera necessitat a Grècia, com roba, sabates, material escolar o bolquers. Perquè, per a elles, totes aquelles persones d’allà ja fa anys que van deixar de ser xifres, o de ser només noticies que veus des de casa.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *