Francesc Chimelis, el poliformisme de l’art

per Ramon Casalé Soler

Fa només cinc anys que conec el treball de Francesc Chimelis (Barcelona. 1956), i va ser amb motiu d’una exposició que va fer al Centre Cívic Navas de Tolosa on mostrava Mirades, un conjunt de pintures i dibuixos de diferents formats. Haig de confessar que em va impactar considerablement, tant per la proposta creativa com pel domini del dibuix de l’artista. La temàtica girava entorn l’ésser humà, dins d’un espai arquitectònic molt especial. Els personatges que apareixien estaven plens de cables, tubs i nervacions, una sèrie d’elements que partint d’uns punts concrets del cos humà s’entrellaçaven i connectaven tant interiorment com exteriorment. A nivell cromàtic aplicava encertadament una gamma de tonalitats molt variada distribuïda per tota la composició. És obvi que Chimelis és un artista que contínuament està creant situacions complexes i insòlites, amb una imaginació que va molt més enllà de la pròpia realitat perifèrica; el seu estil es podria englobar dins del surrealisme oníric.
Té una formació amplia i polifacètica. Va estudiar dibuix a l’Escola Massana i disseny gràfic a l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja, a més d’haver realitzat estudis d’art dramàtic i cinematogràfic. Ha estat actor de pel·lícules, sèries i teatre. Com a docent ha impartit classes de dibuix i art dramàtic en diferents centres educatius. També ha escrit guions de cinema i teatre, llibres de poesia i novel·la.
Ara, a la sala polivalent del Mercat de l’Abaceria es mostra Explosió emocional, un conjunt de pintures, dibuixos, fotografies i instal·lacions, on es veu tot l’univers creatiu de Chimelis. Aquí apareixen una sèrie de personatges que estan interconnectats des de diferents punts que, si s’ajunten, formen un políptic. Alguns dels individus representats són reals, encara que l’artista els mostra des d’una perspectiva molt singular, on el patiment, la preocupació, l’esperança i la reflexió es combinen perfectament en cadascuna de les peces. A més, aquests personatges estan situats en un lloc on hi conflueixen determinats aspectes arquitectònics i geomètrics, tot i que la perspectiva –que recorda d’alguna manera als postulats renaixentistes- és un element essencial a l’hora de donar més sensació d’espai. Tanmateix, en les seves últimes creacions sorgeixen uns éssers fantàstics que semblen extrets de l’ultra món o que recorden als alienígenes de films de ciència ficció. A nivell visual hi veiem una certa relació amb les escultures de Giacometti i les pintures de Dalí, sobretot per la manera de representar els peus i les mans, que estan desproporcionats respecte al cos.
Chimelis és un artista que gaudeix dibuixant, llàstima que a la pràctica del dibuix no se li doni tanta importància com abans a les aules de Belles Arts, ja que és essencial per desenvolupar el treball creatiu.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *