Adéu a Nubla, creador del Centre Místic de l’Univers

Víctor Nubla, alma mater de Gràcia Territori Sonor, referent indiscutible de l’underground local i creador de l’anomenat Centre Místic de l’Univers, ubicat a Gràcia per descomptat, a la bodega Marín del carrer Milà i Fontanals, ha mort aquest dimarts a l’edat de 63 anys. La notícia, inesperada, ha provocat una allau de reaccions provinents del món cultural i artístic de Gràcia i de tota la ciutat, on s’havia posicionat com a autor clau des de Gràcia Territori Sonor i el dispositiu LEM, una entitat i un festival de música experimental que Nubla va fundar el 1996, o com a membre de Macromassa, puntal de l’escena artística postindustrial dels anys 80. L’obra del músic i escriptor és “inabastable”, com coincideixen a qualificar molts amics i companys que han orbitat al voltant de la seva figura les darreres dècades, així com la seva influència artística i literària. L’editorial Males Herbes, amb la qual Nubla havia publicat El Regal de Gliese (2012), Les Investigacions del Cap Pendergast (2016) i el recent Metal·lúrgia (2019), l’ha definit com a “dinamitzador de la cultura underground barcelonina durant els últims cinquanta anys” i “una font d’inspiració i de coneixement inesgotable”. Poques hores després de la seva mort i quan la notícia ja corria per les xarxes, va arribar el missatge del seu equip de Gràcia Territori Sonor: “Tots els qui l’hem conegut no oblidarem mai tot el que n’hem après”.

L’impacte de la mort de Nubla s’agreuja per la impossibilitat d’organitzar aquests dies qualsevol comiat que reuneixi familiars i amics, i per això diverses veus ja apunten a un acte d’homenatge -sense data i sense definir- quan tot torni la normalitat. “Ha estat underground fins a l’últim moment”, assegura Sebastià Jovani, company literari inseparable dels últims anys, “i no ha mort de coronavirus, que seria massa mainstream per a ell; s’ha mantingut fidel al seu esperit de no seguir els corrents establerts”.

Nubla va fundar amb Juan Crek l’any 1976 Macromassa, banda singular i indescriptible; el seu debut, Darlia Microtónica (1978), es considera el primer en­re­gistrament autogestionat a Espanya. Malgrat comptar amb més d’un centenar de col·la­boracions al llarg dels anys, Crek i Nubla s’havien mantingut com els membres principals. Altres noms destacats de la banda van ser Patri Martínez, bateria del 92 al 96, que va morir el juliol de 2011, o Anton Ignorant, tercer component del grup del 86 al 91, mort a Buenos Aires el 2019; dos mesos després Macromassa l’hi dedicava el concert en el seu debut al LEM, després de 24 edicions. “Autoprogramar-nos hagués estat prevaricació, però ara ja estem lliures de tota sospita”, va fer broma Nubla durant la presentació del festival el setembre de 2019 als cinemes Texas. I precisament, l’esperat concert de Macromassa al LEM va ser un èxit “brutal”, en paraules de Martí Farré, cap de premsa del festival. “De fet, ell no volia que destaquéssim aquesta actuació a nivell comunicatiu, però estava clar que l’estrena de Macromassa al LEM era notícia destacada”, reconeix Farré. El concert a la capella modernista del Col·legi Major Ramon Llull va ser el bolo amb més espectadors del LEM 2019.

Però la història musical de Nubla és llarga i florida i les propostes experimentals de Nubla a la plaça del Sol per Festa Major als anys 80 van captivar altres músics, com Pascal Comelade o també l’Eli Gras, que ja se sentia atreta per “les músiques rares” des de ben jove. Més tard, l’artista gracienca editaria sota el seu segell de L’Olla Exprés Armes Mosca. Aquest dimecres ha publicat un enllaç a les xarxes socials per a la descàrrega gratuïta d’aquest disc de Macromassa. “Tenia una personalitat inacabable i tan particular que generava reaccions de tots els colors, i tenia facilitat per generar sinèrgies”, confessa Gras.

El vincle de Nubla amb Gràcia era militant amb una columna a la contra de l’Independent durant més de deu anys; amb El regal de Gliese, un dels seus llibres amb més presència de la Vila; mantenint-se al capdavant de GTS i expandint Gràcia a la ciutat; amb la defensa incondicional de la Bodega Marín; o amb el fanzine BOT (Butlletí Oficial de Tucston), els números del qual es presentaven al mercat de l’Abaceria. El periodista de El País i veí de Gràcia Luis Hidalgo ha demanat un carrer per a Nubla, “al barri que tant va estimar”.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *