Balanç desigual a hospitals  i residències de Gràcia en  la lluita contra el virus

La residència Verge de Lourdes del carrer Que­vedo i la residència Gràcia del carrer Siracusa són exemples oposats de la discrecionalitat en l’actuació que ha hagut d’afrontar els responsables d’aquests centres i el balanç desigual de resultats en la lluita contra el virus en el global dels equipaments més o menys assistencials, que també inclouen els grans espais habilitats davant la crisi sanitària com l’Hospital de l’Esperança o l’hospital de campanya instal·lat al CEM Guinardó i gestionat pel Districte de Gràcia.

En el front de les residències, malgrat l’actuació de desinfecció i neteja que ha fet l’Exèrcit i Bombers i que continuarà en els propers dies, a Verge de Lourdes del carrer Quevedo o a Virreina II del carrer Encarnació es respira certa eufòria pel zero aconseguit gràcies a les decisions inicials adoptades pel personal i a Siracusa les notes informatives acosten les víctimes mortals a la vintena per l’absència de testos que separessin positius i negatius. També en aquest sector hi ha hagut morts a DomusVi del carrer Mare de Déu del Coll (deu, segons el comitè d’empresa) i a La Vostra Llar del carrer Gran (almenys una, segons els veïns).

En el front dels hospitals d’emergència reconvertits o provisionals, l’Hospital de l’Esperança ja suma 99 ingressats positius en quatre plantes i els treballadors, al marge del comitè, s’han revoltat amb un escrit de protesta per les condicions laborals. “Estem en una fase de creixement lent, no de descens”, apunten al comitè d’empresa. Aquest fet contrasta amb la realitat de l’hospital de campanya al CEM Guinardó, que està pràcticament buit amb només quatre dels 88 llits ocupats aquest dijous.

El 8 de març l’Hospital de l’Esperança va activar la primera de les plantes buides per a emergència sanitària i així va engegar oficialment la crisi del coronavirus a Gràcia. Aquells dies van ser clau perquè responsables de centres més o menys assistits, incloses les 20 residències de gent gran locals, es juguessin la vida de molts dels seus residents amb decisions adoptades sense cap ordre institucional ni prou material per fer-hi front. El balanç ja es pot analitzar amb perspectiva: equipaments com Verge de Lourdes del carrer Quevedo o Virreina II del carrer Encarnació han registrat zero casos mortals, mentre que la residència pública de Siracusa s’acosta ja a la vintena, DomusVi en tenia deu la setmana passada i també hi ha morts a La Vostra Llar del carrer Gran. “Una part de les noies es van confinar de seguida”, apunta Joan Oliva, que té la mare a Quevedo. Més crua és la realitat a Siracusa: 14 morts divendres ja superats aquesta setmana, segons fonts del centre, que admeten que a 31 de març encara no podien distingir entre positius i negatius per manca de tests. “No cedim i seguim esgotant vies a fi d’aconseguir que Salut faci proves diagnòstiques al personal del centre”, apuntava una nota oficial als familiars. Això almenys ja ho han aconseguit a DomusVi, després de la crisi de les últimes setmanes.

A nivell hospitalari, els 88 llits disponibles de l’hospital de campanya instal·lat al Centre Esportiu Guinardó estan gairebé buits, amb només quatre ocupants i un pic màxim d’ús de 34 en els últims dies. La situació contrasta amb l’Hospital de l’Esperança, que en un mes i mig ha passat d’obrir una a quatre plantes.

L’Esperança té ingressats 99 positius i els treballadors protesten. L’hospital de Gràcia, el primer dels centres que va activar plantes buides previstes per a emergències, té 99 ingressats positius en quatre plantes. Els treballadors, al marge del comitè, han protestat per la jornada nova de 12 hores en dies alterns, que no contempla el plus de festius. 

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *