Bon veïnatge

per Conxa Garcia

A la confluència del carrer Cardedeu amb Montornès, a la frontera entre el Coll i Penitents, vivim cinc famílies en un edifici una mica laberíntic: dues entren per un dels carrers i tres per l’altre. Som una parella jove, tres de mitjana edat i uns jubilats. Ens veiem poc, més a l’estiu quan sortim als petits espais exteriors de què disposem. Sempre hem recollit els paquets quan algú no hi era i ens hem fet petits favors. Però mai com ara. Sortim cada dia a les vuit a aplaudir les treballadores de la sanitat pública, en especial una de les veïnes que és metgessa d’un CAP i passa angúnies i neguits, Xerrem una mica i compartim coses. Unes tenen un llimoner i ens han repartir un grapat de llimones a totes. Els nois joves compren a pagès i els van dir que per a ells sols no els sortia a compte el desplaçament i ràpidament van anar-ho parlant i ens vam afegir tota la resta per fer una comenda. Ja estem menjant faves, peres, enciams, maduixots, taronges, carxofes… Quan algú ha de sortir a comprar, s’ofereixen als altres per portar-los quelcom necessari. Els jubilats estan subscrits a un diari. S’ha fet una roda de lectura. Ens sentim acompanyats. El Covid no pot amb el bon veïnatge, que s’estén com una taca d’oli.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *