JM Hernández Ripoll: “Fer riure amb una novel·la negra és un èxit”

El periodista i escriptor gracienc Josep Maria Her­nán­dez Ripoll acaba de guanyar el III Premi Empordà de Novel·la amb l’obra La mort del Rei Gaspar, la segona part de la sèrie del detectiu Simon Prisco que va encetar amb La sonrisa helada (2016). El confinament li ha impedit anar a recollir el guardó a l’Empordà, però per la resta, segueix com sempre: “fa 30 anys que treballo des de casa”. 

Tal i com està el sector editorial, un llibre premiat facilita les coses? 

Si el guanyes és com si et toqués la loteria. És molt difícil aconseguir-ho. En aquest premi, s’ha escollit el meu text entre 30 originals, i s’inclou l’edició, que en principi estava planificat per al mes de setembre però ara ja no se sap amb certesa. Per a l’escriptor, quan el guardó inclou l’edició és perfecte, perquè t’estalvies tot el procés d’enviar a les editorials, esperar la resposta… I des del punt de vista del lector, és un atractiu perquè pensen “malament no estarà si li han donat un premi, alguna cosa ha de tenir”.

Continues amb la història de Simon Prisco que vas encetar a La sonrisa helada?

Sí, repeteixo protagonista, el cas a resoldre és nou i la seva història personal segueix desenvolupant-se. He plantejat la sèrie com la de Carvalho, per exemple, on vas descobrint l’evolució del detectiu mentre ell intenta resoldre un cas. En aquesta ocasió ell trenca sentimentalment i té una preocupació metafísica sobre la paternitat.

Ho tenies tot planificat des del principi, doncs?

Quan vaig acabar La sonrisa helada ja tenia pensada aquesta història. De fet estic en fase d’escriure la tercera. La història ja la tinc muntada, amb l’escala, l’argument, i començo a pensar en la quarta. M’agrada treballar així.

Prefereixes planificar una novel·la a escriure-la?

És molt més divertit pensar la novel·la que escriure-la; això és molt esclau però planificar la història, donar-li voltes als detalls, investigar el context històric, imaginar-me com era l’època és molt entretingut.

Quin és l’argument de La mort del Rei Gaspar?

El llibre comença amb la mort d’un cantautor que feia de rei ros a la cavalcada de Barcelona. En un primer moment sembla una mort natural però l’investigador descobreix que no és ben bé així. La història es situa entre Barcelona i Collbató, a peu de Montserrat, l’any 2000, el moment del canvi a l’euro i quan la tecnologia comença a canviar molt ràpid. Però no vull fer spoilers, per saber com es ressol el cas s’ha de llegir el llibre.

Per què agrada tant la novel·la policíaca? 

Perquè parlen de coses que se’ns escapen, la sang i fetge enganxa, transmet altres sensacions. A mi el que més m’agrada és fer riure amb una història negra; això és tot un èxit.   

Què en penses de celebrar Sant Jordi el 23 de juliol?

Tinc els meus dubtes, tot és un problema econòmic. Si es vol fer que es faci, perquè hi ha molts interessos i molta gent implicada. Entenc que es vulgui celebrar al carrer perquè Sant Jordi és això, és el bany de masses, tot i que jo amb els tres primers minuts en tinc prou.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *