Quin futur li espera al clima després de la Covid-19?

per Massin Akandouch i Bianca Carrera Espriu

El coronavirus ens ha donat a tots una bufetada a la cara quan menys ens ho esperàvem. Molts començàvem el 2020 amb la idea de ser el principi de la millor dècada que hem viscut mai, on anàvem a deixar la negativitat al 2019 i començar una nova era. Aquesta pandèmia ha vingut amb tot mena de conseqüències, però hi ha una que ha sigut benvinguda amb entusiasme. Podem veure una clara davallada en els nivells d’emissions de CO2, la qual ha causat titulars proclamant que la crisi del COVID-19 és bona pel clima i que fins i tot pot salvar el canvi climàtic. Desgraciadament els canvis que estem veient causats pel buit actual en l’economia no son a llarg termini. No podem negar que són canvis positius, però res proper al que realment es necessita per fer front a la crisi climàtica, una crisi que ens afectarà molt pitjor que aquesta, amb moltes més morts, patiment i desestabilitat.

La major part de la infraestructura industrial global està actualment sota quarantena, i algunes de les indústries més responsables de la destrucció del medi ambient i de les comunitats del sud global, com la ramaderia o els combustibles fòssils, estan demanant incansablement als governs mundials ser rescatades pel forat econòmic desastrós que ha causat el confinament i la prohibició de qualsevol activitat no essencial per la vida humana. Com tota crisi, la climàtica també tindrà els efectes més perjudicials sobre la classe treballadora, la que sense haver sigut la responsable, rebrà les conseqüències més fatals. Però no té perquè ser així. La COVID-19 ha demostrat que som nosaltres els que literalment aturem realment el món: si nosaltres no treballem no hi ha empreses; i si no consumim no hi ha economia. Som nosaltres els que podem decidir no participar d’aquest model productiu que esta portant el benestar mundial cap a un precipici sense fons.

La pandèmia ens ha mostrat quins són els pilars reals de la societat, de les infraestructures públiques i de les que s’han deixat de banda mentre s’ha protegit a les empreses contaminants. Si els líders mundials realment es preocupessin pel benestar social, ja que han afirmat que era la seva màxima prioritat en els últims dos mesos, haurien de prendre mesures cap a un futur millor i abordarien la crisi climàtica, que és bàsicament una qüestió social.

Cal lluitar per totes les crisis! Hem d’actuar amb la mateixa urgència. La crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19 ha demostrat que és possible una acció immediata, radical i eficaç dels governs. Per descomptat, per assolir aquest nivell d’acció climàtica, caldrà molt de sacrifici i patiment. Però el preu de no actuar serà pitjor i més gran. Constantment veiem com es rescaten a bancs i empreses amb diners públics. Després d’anys d’inacció i decepció política, es veu clar que el futur de la meva generación o val tant com els bancs, empresaris i corporacions. Els polítics parlen, però els líders de veritat actuen! Escolteu a la ciència, i deixeu de jugar amb el nostre futur.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *