No som mestres ni ho volem ser

per Silvia Manzanera

No soc mestre però considero que formo part d’això que ara se’n diu la comunitat educativa, un concepte que -tot i les distorsions i l’evolució que ha tingut els darrers anys- és avui més necessari que mai. L’escola pública, part essencial d’aquesta comunitat, és l’espai on les nostres filles i fills conviuen amb altres realitats per convertir-se en persones amb ulls crítics que aprenen molt més que a calcular la superfície d’un polígon, i que també tenen opinió encara que no sàpiguen expressar-la. O l’expressen a la seva manera.

No hem qüestionat el tancament de les escoles, hem vist que s’havia de fer “pel bé comú” i han estat ben atents als canvis en una situació excepcional. No han sortit de casa en sis setmanes; encara estic en shock com per fer-ne valoració. Per això, conscients que per a molts els curs escolar ja s’havia acabat, vivim primer amb sorpresa i després amb angoixa aquest experiment de l’escola a casa, enfocats de nou als resultats, a l’expedient, a la nota; amb tot el que ens havia costat incorporar alguns canvis, almenys en moltes zones on això de treballar per projectes i per grups cooperatius sonava a hippiada copiada de Finlàndia.

Des que ha començat el darrer trimestre que a casa hem de fer torns per fer ús de l’ordinador (només en tenim un, i gràcies que ens podem considerar afortunats amb un wifi de primer nivell), hem fet un curset intensiu de programes formatius i plataformes educatives vàries perquè els infants de primària no perdin més matèria (com si això ara mateix fos prioritari per a un nen de deu anys) i hem hagut de repassar fórmules matemàtiques perquè una pantalla no explica igual de bé que la mestra.

Si això era la modernitat, prefereixo els clàssics. I a més d’això no t’oblidis fer exercici, cuinar de forma saludable, jugar a les cartes i fer videoconferències amb els avis; sort que ara ja podem anar fins a sota el balcó de casa seva i fer-los un petó a distància. Resum: “Això és una merda, mama”. Potser el meu fill no s’expressa del tot malament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *