La Gràcia que ja no reobrirà

Els tres mesos de confinament han significat per al petit comerç de Gràcia un degoteig de males notícies en forma de primers anuncis de tancaments d’establiments que no han vist possibilitats de reobrir amb els números vermells que s’han generat pel tancament sobrevingut. Només han passat algunes setmanes des que Fotografia Lumar, Pianos Puig o Only Scooter van anunciar que llançaven la tovallola i molt plorats van ser ara fa quinze dies els tancaments de Pizza Ràpid o de La Tarantel·la. Però en els últims dies s’ha accelerat l’abaixada de persianes sobretot en el sector de l’oci nocturn i la restauració al nucli històric, i una simple repassada als portals immobiliaris dóna una certa mesura del drama.

No tot és negre, segons l’anàlisi de Jordi Martín, del portal Gràcia Divina. que s’assabenta de dos traspassos de clients a través d’aquest setmanari. “Hi ha els reactivats, que estan molt animats, i els tancats”, apunta. En aquest últim sector se situen grans punts de trobada com la discoteca El Dorado de la plaça del Sol, amb 33 anys d’història. “Jo hi vaig anar quan la van inaugurar i encara hi vaig entrar aquest any per Sant Medir”, diu Martín. El traspàs és de 330.000€ que inclou un contracte de lloguer de 3.000€/mes i una durada de 10 anys i totes les màquines, mobles i fons de negoci. El local encara obre amb sis taules durant el dia però el procés de canvi és irreversible, segons l’agència immobiliària.

En l’àmbit dels restaurants emblemàtics, amb llicències en vigor i amb dècades de funcionament, també hi ha notícies doloroses, com la de la truiteria La Ceba del carrer de la Perla, punt de trobada d’entitats de Gràcia des del temps d’Albert Musons com a nucli irradiador de cultura popular (“uno de los diez mejores restaurantes de Gracia; se traspasa por jubilación”, diu l’anunci). O com la de Can Robert del carrer Tordera, amb 36 anys de trajectòria, que justifica també l’adéu per jubilació. “Si haguéssim reobert, hagués funcionat, però ja estem a punt de fer el traspàs amb uns altres amos”, apunta la Conchi Chumilla, amb 27 anys darrere dels fogons. En aquest sector també cal esmentar El Queso de Milà i Fontanals, amb 40 anys servint cafès i cerveses (en una artèria on també tanca La Botiga del Tot a Gràcia o una sucursal de Raffel Pagés), i el Tia Santa de Còrsega.

Pel que fa a bars moderns, els moviments també són intensos i als portals ja són ben visibles les ofertes del Samsara del carrer Terol – adéu a les seves braves de boniato al pesto que van encandilar la Gràcia hípster- o l’Amberes de davant de la redacció de L’Independent, al carrer de la Perla. També es traspassa el vegetarià Cafè Camèlia del carrer Verdi o l’Àurea del carrer Aulèstia i Pijoan, punt d’atracció de clientela de Casa Vicens.

També, finalment, la crisi ha repercutit en petits equipaments de centres educatius com la biblioteca de l’Istituto Europeo di Design de Torrent de l’Olla, que es replegarà a altres dependències de l’entitat, o també en establiments alimentaris de cadenes com Casa Tió del Torrent de l’Olla, obert només fa tres anys, o el Punt Fresc del carrer Gran. Al carrer Gran també tanca una sucursal de la sabateria Marypaz.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *