Aniversari emmascarat

per Albert Benet

Com si es tractés d’un minut de silenci previ a l’inici d’un partit al Nou Sardenya, dedico les primeres línies d’aquest article a la memòria del senyor Alejandro Pujol (1928-2020), degà dels socis de l’Europa i penúltim integrant d’una generació d’europeistes exemplars.

Fet aquest preludi del tot justificat, anem per feina, que l’àrbitre té pressa. L’Europa va celebrar divendres passat el seu 113è aniversari. Seguint les normes del desconfinament, ho vam haver de celebrar en la intimitat de les nostres llars. Ara bé, el passat dia 5 de juny el candidat a la presidència europeista, David Prats, va visitar l’antic local del carrer Sicília (primera seu social de l’Europa) i va sortir-ne tot cofoi afirmant que la família Salvadó, propietària de la finca, donarà al club l’escut primitiu del CD Europa, que data del 1912. Un regal d’aniversari excepcional, que esperem poder veure exposat ben aviat al Nou Sardenya.

Un altre regal gros i esperat ha estat el retorn als entrenaments del primer equip, després d’un grapat de setmanes d’inactivitat. Veurem si la plantilla és capaç de recuperar el ritme de la competició i afrontar amb plenitud física i emocional la lluita per l’ascens. El treball psicològic esdevindrà transcendental les setmanes properes per sortir convençuts de les nostres opcions d’èxit.

Mentre l’equip es prepara, els seguidors europeistes encara no sabem si podrem assistir al camp del Badalona o bé haurem de seguir el partit contra el Terrassa des de la fredor televisiva i el confinament. Intueixo que finalment ens deixaran entrar, encara que sigui amb mascareta. Una peça de roba imprescindible que des de fa unes setmanes té una versió escapulada gràcies a la iniciativa i esforç de la senyora Amelia Martínez. Ella és esposa i mare de dos europeistes molt fidels: els Esteve de la penya Els Cavallers. La senyora Amelia (vegeu-la a la foto amb el seu fill Josep) ha cosit prop d’un centenar d’aquestes mascaretes, que alguns dels socis ja porten per anar a comprar el diari o simplement per sortir al balcó. Un d’aquests afortunats, en Josep Canes, és el consoci de més edat del club. La setmana passada em va telefonar per dir-me que ja tenia la mascareta de l’Europa i que se la posaria per anar a asseure’s al seu banc de la plaça Rovira. Si el pogués veure l’enyorat Luis Eduardo Aute, potser afegiria una estrofa amb missatge escapulat a la cançó encisadora que fa uns anys va dedicar a la Gràcia de la seva infantesa.

Després del disseny fet per l’Amelia, el club ha posat a la venda una mascareta amb l’escut acolorit, que fa patxoca. Els dos models de mascaretes tindran una utilitat futura: protegir els membres de la mesa electoral d’un possible contagi víric. Encara no sabem si el president de l’Europa avançarà les eleccions o bé esgotarà el seu mandat fins a la darreria del 2020. Amb data o sense, és evident que la maquinària propagandística s’ha posat en marxa per tal que els comicis no agafin ningú en fora de joc. Passió i compromís, en diuen ara. Dos requisits que han complert gairebé tots els presidents de l’Europa des de la seva fundació. Perquè sense passió ni compromís no cal començar la cursa de les votacions. Tanmateix, penso que ens cal més lideratge i ambició per afrontar reptes futurs. Sense exclusions ni retrets. Sumant les capacitats i les energies d’un club que la pandèmia pot tornar a apropar al seu barri. Futbol de proximitat i orgull de pertinença sense renunciar a cap fita. Com no podem renunciar a lluir la mascareta escapulada pels carrers i places de la vila.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *