Mà d’obra immigrant. L’esclavitud moderna

per Massin Akandouch i Bianca Carrera Espriu

És difícil de creure, però avui en dia, la majoria del personal treballador d’escorxadors es consideren “esclaus moderns”. Als humans ja de per si ens és difícil obrir els ulls i empatitzar amb els horrors que els animals viuen a granges i escorxadors d’arreu de Catalunya, i no ens adonem que fins i tot els i les humanes que hi treballen, són víctimes directes d’aquesta indústria.

“La gent aquí s’aixeca a les 4 de la matinada, vens aquí, mates més de 15.000 porcs al dia, i ni tan sols arribem als 800 o 900€. Aquí entres amb el cap ben baix”. Deia un jove negre al programa “Stranger Pigs” de Salvados.

Amy Fitzgerald, professora de criminologia de la Universitat de Windsor, Canadà, argumenta que els treballadors estan “dessensibilitzats”, a causa de la violència que cometen i veuen al seu lloc de treball. Aquesta insensibilitat provocada es reflecteix en el seu comportament fora de l’escorxador, donant lloc a violència domèstica, retirada social, ansietat, abús de drogues i alcohol o estrès posttraumàtic.

“Jo he tingut problemes amb l’alcohol” confessava Mauricio García Pereira, un dels treballadors de l’escorxador de Limoges, qui va decidir treure els secrets de la indústria a la llum. “Ara vaig molt millor, però vaig haver d’anar a una psicòloga que em va explicar molt bé el que em passava. Em va dir que tenia trastorn d’estrès posttraumàtic. I és que, mai arribes a assimilar les imatges que veus diàriament, de continuar així hagués acabat boig.”

Malgrat tot aquest abús, la força de treball indispensable durant la pandèmia de la COVID-19 ha estat la del sector agro-alimentari. Aquests treballadors i treballadores posen la seva integritat física i salut mental en risc diàriament fent la seva feina. De fet, 1 de cada 4 treballadors i treballadores han estat infectats per la COVID-19 en un dels escorxadors més grans d’Europa, situat a Binéfar; on, tot i això, les condicions no han canviat gaire, i el riscos laborals no han cessat.

Molts d’ells i elles tenen estudis, i tenien feines de les quals eren apassionats als seus països d’origen, però en arribar aquí, es troben amb molt poques opcions d’inserció laboral. Com no, el racisme també és més que present als escorxadors. No és coincidència que quasi la totalitat del personal treballador sigui immigrant, i que sovint reben un tracte despectiu i abusador. Tampoc és res nou que, com hem dit prèviament, les feines més essencials que ningú (blanc) vol fer, les acabin fent les persones migrants, amb condicions inhumanes i salaris baixíssims.

Ningú no hauria de treballar en aquestes condicions per tenir menjar a la taula. Ningú no hauria d’exposar-se als riscos físics i de salut que comporta treballar sense cap mena de protecció, en espais molt reduïts, amb estris altament perillosos, i (en aquest moment) arriscant-se a contraure el virus i infectar a les seves famílies quan arribin a casa.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *