Pol·len

per Jesús Sánchez @ciutatsatelite

S’anomenava Tirso i era el meu avi. D’ell mantinc dos records immarcescibles. Tenia 7 anys i era hivern de 1977 quan m’acompanyava a l’escola. Agafat de la seva dolça però fèrria mà de mecànic em va donar una senzilla i magistral lliçó de medi natural: Veus les flors d’aquell ametller? Les flors tenen un polsim anomenat pol·len i desprès venen les abelles i l’escampen perquè brotin les ametlles. Ens vam quedar una estona mirant la pertorbadora explosió de colors i vida com si estiguéssim veient la Font Màgica de Montjuic.

Un altre dia em va fer observar que no podia obrir l’aixeta de l’aigua més del compte i que calia ser curós i no malbaratar-la. Pocs mesos després s’aprovava la Ley 46/1977, de 15 d’octubre de amnistia, la qual venia a perdonar-li el seu delicte de conspiració a la rebel·lió contra el règim genocida de Franco. Es tractava d’una triple ignomínia: primer per ser jutjat per rebel·lió contra uns militars que precisament s’havien rebel·lat contra un Estat democràtic; segon, perquè el seu acte de rebel·lió va ser militar a un partit polític socialista i estar afiliat a un sindicat de treballadors. I tercer perquè l’anomenada amnistia emparada per els seus, en cap cas retrotreia la farsa de judici a la que va ser sotmès ni anul·lava la sentència que el va conduir a estar empresonat durant anys en un dels més horribles penals de la Guerra Civil espanyola: el camp de concentració de Zeluán.

La vida sol ser molt injusta amb els presos polítics, com en Tirso. Un càncer demolidor i fulminant va acabar amb ell pocs mesos desprès de l’amnistia. Jo no tindria més lliçons de medi natural. Però l’ametller i l’aixeta perviuen. No son pas tangibles. Com el pol·len, no el veus, però està. I si no protegeixes el pol·len i les abelles de la estupidesa humana no faran la seva funció i aleshores pot arribar un punt de no retorn en que els feixistes es convertiran en un altre càncer que s’endurà tot allò que més estimes: l’ametller, l’aigua, la vida… la llibertat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *