Adéu a l’obertura de Rambla de Prat; ara fem l’illa pública

per Gràcia cap a on vas

El Pla General Metropolità de 1976, més conegut com Pla Comarcal, generava greus afectacions a la Vila de Gràcia. Una era la Via O, una altra una zona de remodelació que incloïa la part baixa de la Vila entre travessera de Gràcia, Còrsega, Torrent de l’Olla i Bailèn, i la tercera, l’obertura de la Rambla del Prat.

El moviment veïnal d’oposició a aquell planejament urbanístic, encapçalat per l’Associació de Veïns Vila de Gràcia –tot sigui dit–, va aconseguir aturar les tres operacions. La zona de remodelació va quedar fora de joc en aprovar-se el conegut com PERI –de fet era un PEMPRI (Pla Especial de Millora, Protecció i Reforma Interior). I la Via O va desaparèixer amb una Modificació de Pla General. Ara pot ser alliçonador recordar els criteris amb què es va redactar aquella modificació i els guanys en espai públic obtinguts.

El criteri va ser desafectar aquells edificis habitats en bon estat i mantenir l’afectació, però canviar la destinació en aquells espais on no vivia ningú o estaven altament deteriorats. Gràcies a aquesta actuació avui podem gaudir dels jardins del Mestre Balcells, per exemple, o es podrà construir habitatge dotacional, tot mantenint l’espai lliure a Manel Torrente. Si s’hagués desafectat, o millor dit requalificat, aquell sòl, avui en dia hi hauria habitatge privat al carrer Sant Salvador, al passatge Frígola i al carrer de l’Alzina, i els jardins serien d’ús privatiu dels propietaris dels pisos.

Per a Gràcia cap a on vas no pot ser que es requalifiquin uns espais destinats a ús públic on ara no hi viu ningú i privatitzar-los. Imagineu-vos que aquests espais els hagués comprat una immobiliària o un fons d’inversió voltor: defensaríem que havent-los comprat a preu d’afectat ara se’ls requalifiquessin? Les parcel·les del carrer de l’Àngel i del carrer Jaén han de continuar destinades a un ús públic.

Seria del tot contradictori que es fes una Modificació de PGM per passar un espai de privat a públic –com és el cas de l’espai de l’Alzina i les casetes– i es fes tot just el contrari, passar un espai públic, ara mateix deshabitat, a privat a la Rambla de Prat.

La modificació en marxa obre, però, un ventall de possibilitats. Així, a l’antic Vallmitjana es pot reforçar el que seria un espai de memòria en el pas per la planta baixa, amb plafons que expliquin la història del lloc i el relacionin amb l’artesanat de Gràcia.

Les operacions d’habitatge social i dotacional han d’afavorir que els espais lliures dels interiors de l’illa siguin públics. A l’illa del plataner, l’habitatge social ha de permetre que l’interior sigui accessible al veïnat. El plataner i la zona verda de l’interior de l’illa han de ser per a tota la ciutadania, no per a un privat. En el cas del carrer Jaen, l’activitat d’hort que s’hi du a terme ha de ser perfectament compatible amb l’habitatge social.

Per posar pals a les rodes al procés de gentrificació que pateix la Vila hem de fer compatibles el verd, l’habitatge social i l’equipament. Queda camí per recórrer, però el pas donat és important: 91 habitatges on ara mateix hi viuen veïnes i veïns queden desafectats i l’obertura de la Rambla del Prat anul·lada.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *