“Han vulnerat els drets d’una dona vulnerable: ara tot el meu futur està a mans d’una especuladora”

L’11 de març, a punt de declarar-se l’estat d’alarma per la crisi sanitària i començant així un llarg període de confinament, Fina R. Palau, veïna de la Vila, rep la sentència del procés judicial que l’ha fet patir durant més de dos anys. El resultat de la justícia no és, ni molt menys, el que ella espera: ha de deixar el pis on ha viscut des que el va llogar el 1974, un estudi que no arriba als 30 metres al 186 de Torrent de l’Olla. Una excepció de 200 euros al mes en un edifici en el qual, segons explica la Fina tot mostrant les bústies de l’edifici, gairebé no queden veïns però sí abunden turistes. “El que més ràbia em fa és que són dues dones (la propietària i la jutgessa) les que m’estan fent passar per un infern”, explica la Fina mentre repassa tots els fets amb dates, noms i telèfons.

Asseguda a la plaça Dones del 36, que ella també va inaugurar, no oblida cap detall. Tot va començar el 26 d’octubre de 2015 quan va trucar a l’administrador per advertir-los que hi havien rajoles de la façana que queien. A l’abril de 2016, comuniquen a la Fina que el propietari pretén vendre’s l’estudi per 92.000 euros; ella diu que s’ho pensarà, però quan fa una consulta al Servei d’Habitatge del Districte li diuen que el preu és massa elevat. Al juliol comencen les obres a la façana i la Fina marxa uns dies. Més endavant s’assabenta que el pis l’han venut per 32.000 euros. I quan torna de les vacances de Nadal es troba una notificació del jutjat: la denúncia de l’actual propietària. Durant tot aquest temps, la Fina es prepara per demostrar que l’estudi és la seva residència habitual, que és veïna activa de Gràcia, una estudiant d’Història a la Universitat, i poeta i escriptora compromesa. I tot i així, la justícia no li ha donat la raó i ara queda apel·lar. “Han vulnerat els drets d’una persona vulnerable, i ara tot el meu futur està a mans d’una especuladora”, afegeix la Fina. Aquests mesos de confinament l’hi han passat factura; es troba dèbil de salut però no abandona la lluita. Ha trucat les portes del Síndic de Greuges i també les dels mitjans, per posar en evidència una realitat “terrible”, la pressió immobiliària cap a les dones grans i soles. Mentre ensenya casa seva, un espai minúscul ple de records, només demana una cosa: “que em tractin amb dignitat”.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *