El Park Güell es regula sencer per reduir turistes recuperant idees del pla Mayol de 2009

Una notícia d’aquest setmanari datada el 16 d’octubre de 2009 deia el següent: “L’Ajuntament ha decidit fer marxa enrere a la proposta de fer pagar per entrar al Park Güell. La comissió de govern té ara un nou projecte que manté la instal·lació de nou màquines cancel·ladores que serviran per regular l’accés al parc de forma gratuïta prèvia concertació de reserva. L’objectiu és, segons Imma Mayol, reduir a la meitat el nombre de visitants”. El context: una agressió a la icònica salamandra dos anys abans havia fet esclatar el debat sobre la regulació del recinte i l’Ajuntament va presentar una primera proposta el juny de 2009, que va generar molta polèmica per la limitació d’accés que suposava per als veïns.

Eren altres temps i han hagut de passar sis anys i mig de la primera regulació aplicada ja en el mandat de Xavier Trias des de l’octubre de 2013, amb entrades a 8 euros, i ara una pandèmia que ha deixat el recinte al lliure ús veïnal, perquè l’Ajuntament, recuperant idees d’aquell inicial pla Mayol, vulgui tornar a actuar ara sobre tot el recinte (12 hectàrees) amb entrada però amb l’extensió de drets perquè els veïns dels barris limítrofs i ara tots els ciutadans empadronats a Barcelona tinguin igual tractament tant si portie el carnet de veïnatge per al pas immediat o el registre Gaudir +. L’objectiu, en aquella línia Mayol, és rebaixar a la meitat no els tres milions de visitants de pagament sinó els 9 milions que sumen els visitants interiors i exteriors. En el pla es perd una mesura recent: el bus llançadora del carrer Praga, pel baix ús, un 40%.

El Park Güell té des d’aquest dimecres un nou pla d’accés regulat, no només a la zona monumental estricta de la plaça de la Natura, la sala Hipòstil·la i a l’escalinata de la salamandra, sinó a tot el recinte, amb l’objectiu central de reduir a la meitat els nou milions de visitants externs i interns que fins ara s’acostaven al parc. Només hi accediran 1.400 persones per horaa través de nou portes controlades, quatre de les quals per a ús exclusiu veïnal. Abans del confinament el límit eren 800 per hora i ara amb el pas obert n’hi havia un miler al dia.

Malgrat la incògnita i la possible poca validesa de les xifres que aboqui aquest 2020 pels tres mesos de pandèmia, l’Ajuntament vol aprofitar aquest pas enrere del turisme massiu que ha dominat el Park Güell sobretot des del 2002 per tornar a generar una sensació de parc públic a un veïnat que només l’utilitza en un 2% del total.

La paradoxa que suposa tancar tot el recinte per regular l’accés i el compromís electoral de BComú l’any 2015 perquè el recinte fos “d’accés lliure i gratuït” es resol, segons ha explicat el regidor de Gràcia a l’Independent, en la reducció de l’horari per als turistes. “És la clau perquè ens surtin les xifres de 4,5 milions en lloc de 9 milions”, apunta. Els veïns tindran franges exclusives de 6 hores a 9.30 hores i de 20 hores a 23 hores”. Abans de la pandèmia el parc obria a les 7.30 hores i tancava a les 21 hores.

L’intent de revertir la massificació i no trair promeses electorals també s’explica en l’equiparació entre el carnet de veïnatge i el registre Gaudir +. “Pot ser que mantinguem el carnet de veïnatge però els drets seran els mateixos per a tothom que estigui empadronat a Barcelona; només qui estigui empadronat fora haurà de fer una petició presencial i, si no, pagar entrada”, aclareix Badia. Fins al setembre també s’hi accedirà amb el carnet de biblioteques. “Aplicarem un ús flexible perquè no es percebi la regulació com un accés privatiu”, afegeix.

Hi ha una altra incògnita, però, sobre aquests 1.400 visitants límit si es produeix el fet que en una mateixa hora hi ha veïns i visitants amb carnet o amb registre Gaudir + que ja han arribat a aquest màxim i hi ha algú que vulgui accedir en aquell moment amb entrada. Aquí, segons Badia, apareixen “entre 80 i 100 nous informadors” que regularan aglomeracions. Com s’impedirà, però, que un turista vingui a la porta del recinte? “El gruix de visitants ja l’haurem eliminat sense tantes franges d’accés al turista, però sempre pot passar que algú es vulgui venir a fer una foto”, apunta el regidor de Gràcia.

Finalment, hi ha els serrells de mobilitat exterior: el bus llançadora estrenat l’1 d’abril de 2019 -i que va generar protestes entre els veïns del carrer Praga- no es posarà en marxa “perquè no es considera necessari amb l’actual volum de turistes”, si bé quan hi eren només el van utilitzar un 35% dels visitants al parc. Per la seva banda, les pilones per pacificar l’entorn d’Olot-Larrard-Mercedes-Marianao engegaran obres al juliol.

CRONOLOGIA

  • 2002. L’Any Gaudí suposa l’esclat de la figura de l’arquitecte a nivell mundial i el Park Güell es promociona i consolida com la tercera atracció de la ciutat, amb la Sagrada Família i el Camp Nou
  • 2007. La massificació turística esclata la nit del 6 de febrer amb una agressió arquitectònica contra la icònica salamandra del recinte. S’obre el debat per regular l’accés i l’Ajuntament s’hi mostra favorable
  • 2009. L’Ajuntament presenta el primer pla de regulació amb nou màquines cancel·ladores als accessos i amb l’objectiu de reduir a la meitat el nombre de visitants. Hi renuncia l’abril de 2010.
  • 2013. El govern de CiU presenta la nova regulació limitada a la zona monumental estricta, amb entrades a 7-8 euros, carnet de veïnatge i el registre Gaudir + facilitat a les OAC.
  • 2018. El govern de BComú activa el nou Pla Estratègic del Park Güell 2017-2022 amb sis accessos exclusius per a inscrits al registre Gaudir + i amb l’eliminació de la venda d’entrades a taquilles.
  • 2020. L’Ajuntament decideix actuar també sobre l’exterior del parc i regular tot el recinte amb entrada de pagament per al turista però ara equiparant els drets del carnet de veïnatge i del registre Gaudir + a tots els barcelonins

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *