Sanitat post-covid

per Conxa Garcia

No sé a vosaltres, però a mi quan es va dir de donar una paga al personal sanitari pel treball, l’esforç i el sacrifici durant la pandèmia, em va sortir allò de “se la poden fotre per on els càpiga”, junt amb els homenatges. Si volen quantificar-ho en diners, que els paguin les hores extres i els donin un sou digne. Si volen mostrar-los l’agraïment que sentim, que reverteixin les retallades, que no manquin els mitjans necessaris i que contractin tot el personal que es necessita. Però no, els metges que han acabat el MIR i han estat a primera línia contra la pandèmia, se’ls ha enviat al carrer. Noies joves que han acabat el darrer curs d’ATS, se’ls va demanar que anessin a ajudar, i ho van fer, i ara els demanen les pràctiques. Com si no n’haguessin fet, tot exposant la seva salut. La Primària que és bàsica i la primera línia per parar la pandèmia no té personal, ni mitjans, les sanitàries se senten abandonades. També les usuàries, tot i que la ciutadania entén els endarreriments de visites, proves i intervencions, això no és motiu perquè duri indefinidament. Les sanitàries necessiten respecte i mitjans i això revertirà que la ciutadania tingui una sanitat de qualitat, no basada en la responsabilitat i l’esforç extrem de les seves treballadores. S’ha de ser agraït, com cal.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *