The Drunk Rabbit

per Èric Lluent

Palpo de nou la fusta burxada de la barra del bar irlandès del carrer Austurstræti i, per uns instants, el món sembla tornar a lloc després de la sacsejada. Hi ha un equilibri reconfortant en el triangle que dibuixen el colze, la fusta i una ampolleta de cervesa. El de sempre; el de sempre. A l’altre extrem del taulell, dos nois escuren la que deien que seria la seva darrera copa, mentre amb les espatlles procuren que no se’ls caigui el cap a terra.

Un dels xicots, el que encara conserva l’agilitat necessària per baixar del tamboret, se m’apropa trontollant i em pregunta d’on sóc. De Barcelona; i voslatres? De les Illes Fèroe. Som mariners. Estàvem navegant les aigües de Grenlàndia, pescant el turbot, però hem tingut problemes al motor i ens hem de quedar a Reykjavík un parell de setmanes. Curiós inici, penso. Res com les bones històries de mariners per fer passar les hores mortes.
El bar perfecte ha de ser petit, fosc i de fusta. Això és el que vaig aprendre en les meves nits gracienques quan rondava la vintena, a locals com Le Journal, el Cafè del Teatre, el Vinilo o la Bodega Quimet, i és una teoria que he pogut comprovar en diversos territoris, com el Raval i el Gòtic barcelonins, el Saint Germain parisenc, el Soho londinenc, el Kreuzberg berlinès o el Kallio de Hèlsinki. A Reykjavík, evidentment, la norma es compleix, i el millor bar, sense cap mena de dubte, és un pub irlandès conegut pel nom de The Drunk Rabbit, és a dir, el conill borratxo.

Haig de reconèixer que no tota la comunitat catalanoislandesa està d’acord amb els meus preceptes, per allò que a Islàndia s’haurien de venerar els bars locals i no pas els irlandesos, que es troben arreu del món, però argumento al meu favor que, dels primers exploradors d’Islàndia coneguts pels historiadors moderns, la majoria eren monjos irlandesos que passaven algunes temporades d’estiu a l’illa, cap al segle IX. A més, els víkings van aixecar les granges del país amb l’esforç d’esclaus irlandesos. The Drunk Rabbit, concloc, mereix ser reconegut com a bar autòcton.

Els dos pescadors de les Illes Fèroe demanen a la cambrera, una noia letona, que faci girar la ruleta. Un joc d’atzar consistent en pagar per avançat el preu de dues cerveses a canvi de fer voltar la roda, amb l’esperança de guanyar el premi gran, les vuit cerveses, evitant els formatgets on hi diu “mala sort” o “disculpi, vostè no és irlandès”. Un grup de mariners de la Royal Navy britànica -el dia que algú els necessiti desitjo que no sigui divendres o dissabte per la nit- s’ho miren amb excitació i una parella de turistes franceses aplaudeixen al ritme del so que ara omple tot el local. Tra-tra-tra-tra-tra-tra-tra-tra.

De cop i volta, el centre de l’univers és aquella ruleta que dibuixa espirals, fins que perd força i s’atura a la casella de “mala sort”. Els soldats britànics, forçuts i molt joves, alguns amb cara de nen, hi juguen una vegada i una altra, acumulant premis menors. Finalment, després d’haver malgastat el sou una bona estona, la sort els somriu i aconsegueixen les vuit cerveses, una de les quals cau parcialment sobre el meu braç esquerra. Sorry. No worries.

Entre mariners i soldats borratxos passo les tardes d’un estiu estrany, en el que la majoria dels que treballàvem de guia turístic a Islàndia som a l’atur, sense gaires possibilitats de tornar a casa a visitar la familia i els amics. El bar irlandès, en aquest context, no és més que un refugi des d’on relacionar-se, malgrat les interferències etíliques, amb el món exterior, aquell que hi ha a l’altra cantó de la mar. I, mentre un dels pescadors li declara amor etern a la cambrera i els soldats de la Royal Navy beuen xopets un rere l’altre per veure qui cau primer sobre la fusta del Drunk Rabbit, me’n recordo d’una de les escenes finals de The Wire, la del pub irlandès, en la que Jimmy McNulty, l’indomable agent de policia de Baltimore, és acomiadat del cos amb una festassa. L’escena té lloc en un bar petit, fosc i de fusta. Com ha de ser.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *