Totes les entitats de La Violeta llancen un SOS per la situació econòmica “límit” del centre cívic

El centre cultural La Violeta, símbol contemporani de Gràcia recuperat l’any 2004 per l’Ajuntament com a conseqüència de la campanya veïnal que va revertir la venda dels propietaris a una immobiliària holandesa, passa per un moment de gestió complicat, fins al punt que totes les entitats implicades han llançat aquesta setmana un SOS per la situació econòmica “límit” del centre cultural.

La situació és una derivada més de l’aturada pel confinament des del 14 de març. L’equipament, en règim de gestió cívica encarregat a la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia (CCCG), rep la meitat del pressupost a través del Districte en dos pagaments. El primer, 49.000 euros, es va abonar durant el primer semestre, i el segon, 15.000 euros, no es preveu habitualment fins a finals de setembre. Les CCCG acostumen a cobrir sous de la segona fase de l’any a través de la resta de pressupost, uns 70.000 euros que genera a partir de cessió d’espais i d’activitats, fins que arriba el segon pagament. Però enguany aquesta partida s’ha reduït gairebé a zero des del març. “Al setembre no podrem pagar sous”, apunta Jordi Guilera, en nom de les colles.

A aquesta situació s’hi afegeix la subvenció d’uns 4.000 euros que arriba via Institut de Cultura que enguany “va acabar a Districte i allà s’ha rebutjat”, diu Guilera. La protesta conflueix ara en l’article La Violeta, en perill (adjunt) després de les gestions sense èxit fetes per la mateixa CCCG, l’Associació Veïnal Vila de Gràcia o ERC.

La Violeta, en perill

per AVVila de Gràcia, Gràcia amb el Sàhara, Amics/gues de La Violeta, La Vella, Diabòlica, Drac, Trabucaires, Geganters, Àliga, Bastoners, Coordinadora de Colles de Cultura

La Violeta, centre de cultura popular de Gràcia, és un equipament de titularitat municipal encarregat en gestió cívica a la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia (CCCG). Per a aquest any té un pressupost de més de 140.000 euros, dels quals, mitjançant conveni, el Districte de Gràcia proporciona aproximadament la meitat (74.000 euros), per la via de la subvenció, en dos pagaments.

Cal puntualitzar, i no és un tema menor, que la subvenció de Districte no cobreix les despeses estructurals de l’equipament (personal i manteniment del servei i de l’edifici). En aquest sentit, no cobreix ni tan sols les despeses de personal. La supervivència de l’equipament, doncs, es basa en bona mesura en la part d’ingressos que obté per mitjà de les activitats que organitza, de la cessió d’espais i del lloguer que en treu, entre d’altres, per exemple, del bar integrat a l’edifici.

Enguany, però, arran de les conseqüències de la pandèmia, i del tancament obligat de tots els equipaments durant aquests mesos, i els que poden venir, aquests ingressos han caigut en picat, fins al punt que es compromet el futur de l’equipament, atès que no té prou múscul propi per poder tirar endavant i tapar el forat econòmic que ha representat aquesta manca d’ingressos (i la que es preveu futura). Per la seva banda, CCCG, com a entitat gestora de la Violeta, no té tampoc els mitjans propis adequats per proveir de líquid l’equipament, atès que és una federació d’entitats totes sense ànim de lucre i té una capacitat econòmica ínfima, ni tan sols per la via de l’endeutament. Des d’aquest punt de vista, entenem que en el cas dels equipaments sota gestió cívica, que no tenen darrere seu entitats privades amb una capacitat econòmica prou solvent o amb eines financeres útils per fer front a situacions com la viscuda, només el titular municipal, en aquest cas el Districte de Gràcia, pot assegurar el seu futur amb la dotació suficient per fer front a les necessitats mínimes per mantenir l’activitat. En aquest sentit, però, fins al moment actual, des de Districte no s’ha assumit un compromís ferm i concret de garantir el futur dels nostres equipaments, malgrat que les tensions de tresoreria són imminents. Mentrestant, en l’àmbit dels equipaments de gestió privada l’Administració pública, com no podia ser d’una altra manera, d’acord amb la normativa de contractació del sector públic, ha garantit el compliment del contingut dels contractes concertats i s’ha compromès a cobrir les despeses de sou i de materials necessaris perquè l’activitat pugui continuar o es pugui reprendre, i per la seva banda als equipaments de gestió pública directa els treballadors tenen garantit el seu salari per la seva condició de funcionaris o empleats públics. Així doncs, no ens queda més remei que fer pública la situació crítica en què es troba la Violeta, situació que compartim amb altres equipaments de la mateixa mena. Si els equipaments públics sota la gestió cívica d’entitats i associacions sense ànim de lucre no poden disposar de la cobertura per part del titular municipal quan hi ha problemes econòmics greus, la sortida que queda és dolorosa, perquè implica necessàriament la retallada de despeses (sous i contractes dels treballadors i factures de manteniment bàsic) i, per tant, la impossibilitat de mantenir l’activitat. El temps corre, doncs, i malauradament el que s’intueix a l’horitzó, no gens llunyà, és el cessament permanent de l’activitat. El tancament de la Violeta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *