A 135 graons de l’ascens

per Albert Benet

Algú ha tingut l’ocurrència de pujar a dalt de tot del Campanar de Gràcia i penjar-hi la bandera de l’Europa, que diumenge es juga les garrofes contra el Terrassa en el primer assalt cap a la segona divisió B. La imatge és tan bonica com simbòlica perquè uneix el club de futbol per excel·lència de Gràcia amb la icona més representativa de la Vila. Qui hagi pujat els 135 graons que componen l’escala de cargol de l’interior de la torre per a lluir el seu europeisme mereix la meva admiració i suposo, que la de molts altres seguidors.

Lamento, en canvi, que al balcó del Districte (una simple i trista sucursal de la Casa Gran) només pengi el llençol pintat amb els colors de l’Arc de Sant Martí i el desig que Tot anirà bé. Fins dimecres, no hi vaig veure cap referència a l’Europa. En canvi, el 2015 des del mateix balcó es va promocionar la final de la copa de Catalunya, que vam acabar guanyant al Girona FC.

És evident que aquest subterfugi del Ens en sortirem no fa referència al play-off de l’Europa sinó als efectes de la pandèmia. Però en els dos casos, la frase té la mateixa buidor perquè la incertesa és absoluta. Ja veurem com anirà tot plegat: bé o malament. Tant pel que fa al rebrot del coronavirus nou com al partit contra els egarencs.

En cas de la promoció, dependrà dels encerts i les errades dels jugadors. Si no fem els regals que hem fet al llarg de la temporada, tenim opcions d’arribar a la final. Penso que tenim alguna opció, tot i sociològicament, el soci de l’Europa tendeix a ser negatiu i molt pessimista.

D’altra banda, els benintencionats Eskapulats han engalanat algunes places i carrers amb els colors blanc-i-blaus de l’Europa. I el club ha distribuït desenes de folis amb l’eslògan: L’any que ve, l’Europa a 2B, que es poden veure en comerços i entitats. Val més això que no res. Però encara cal fer molta feina porta a porta per a fer que tots els barris de Gràcia sentin l’escapulari dins del cor. I en aquest aspecte, és un greuge no disposar d’un ajuntament propi sinó d’una surcusaleta municipal. L’històric Sestao (des de fa uns anys River) jugarà la promoció contra el CD Vitoria i al balcó del consell municipal d’aquesta localitat hi penja una bandera verd-i-negra amb l’escut del club i el crit Endavant River, Endavant campions (o alguna cosa semblant).

Ni ploro ni demano que ningú em planyi. Perquè sóc plenament conscient de què formo part d’una causa perduda. Els europeistes som minoria fins i tot a casa nostra. Però no tota la culpa és externa sinó que també cal fer autocrítica i admetre que durant anys hem tingut el rellotge tan espatllat com el del Campanar i que ens convindria fer repicar la Marieta per a vindicar el nostre passat gloriós, clau del nostre ressorgiment futur. La força té la dona la gent. Ningú més. I el barri és ple d’exemples de lluites com la que des de fa mesos vol aturar l’enderroc del taller Vallmitjana i part de la vitralleria Bonet. Dos espais creatius que també van formar part de la història de l’Europa. El primer perquè s’hi van fabricar algunes de les medalles i copes que van guanyar el club. El segon, perquè va ser fundat pels germans Bonet, un dels quals, en Xavier va esdevenir un jugador indiscutible al primer equip europeista fins que es va retirar el 1925 per a dedicar-se exclusivament a l’empresa familiar del carrer d’Astúries. En Bonet va tastar el triomf amb l’Europa, esperem que els jugadors escapulats, diumenge pugin la meitat dels graons de l’ascens.

,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *