La Festa Major 2020 serà virtual i simbòlica en to de resistència

Societat

Ningú parlava al mes de març de la possibilitat de suspensió de la Festa Major de Gràcia 2020, sobretot quan la majoria d’experts sanitaris i dirigents polítics insistien en el rotllo del pic de la corba i la corba del pic i alguns periodistes parlaven de grip, però aquesta possibilitat real es manté i es mantindrà fins al 14 d’agost a les set de la tarda, quan engegarà amb el pregó de tres professionals sanitàries l’estranya edició del 2020. Com en els últims 203 anys, amb l’excepció de les epidèmies del còlera de 1854 i de 1885, de la Setmana Tràgica de 1909 o de la Guerra Civil en els anys 1936, 1937 i 1938, si res a última hora ho impedeix, hi haurà sí o sí Festa Major.

No serà una Festa Major com les altres, amb el clàssic missatge del miler d’activitats al carrer i els guarnits monumentals, però el programa virtual i els sostres d’una vintena de carrers i places i els balcons d’una trentena llarga de veïns (els primers sense concurs i els segons sí) es desplegaran en to de resistència. Certament no hi haurà escenaris físics ni oficials ni alternatius, ni tan sols el del Festigàbal però, des de la resolució de la Generalitat del 17 de juliol i el replantejament final del protocol que inicialment al juny encara preveia tres espais de festa amb reserva prèvia, la Fundació Festa Major i el Districte s’han llançat a enregistrar contrarellotge actuacions musicals, espectacles infantils, dansa i fins i tot intervencions dels festers en clau d’opinió.

La Festa Major 2020 és, doncs, sobretot, l’aterratge en un escenari virtual de la programació que ja s’havia preparat de fer a les places Joanic i Dones del 36 i, com ja s’ha anat decantant en els últims anys, la tria d’opcions de programació (vegeu recomanacions pàgina 12) seguirà els paràmetres de la nova normalitat, no la sanitària sinó la d’una societat més oberta, amb les dones com a protagonistes centrals, amb els rols de gènere tradicionals saltant pels aires en mostres artístiques per a petits i grans i amb el discurs habitual dels sectors més anquilosats ja arraconat i premiades les iniciatives que fan evolucionar les mentalitats.

La trompetista jazz Andrea Motis, la pianista i cantautora Meritxell Neddermann, la també cantautora Patrícia Atzur o el grup de grunge Alison Darwin, liderat per Laura Soler, són tres exemples de la programació virtual de qualitat que Districte i Fundació Festa Major han dissenyat i tancat en una setmana -just aquest dimecres es va ultimar la graella- en una dinàmica que els organitzadors no han amagat que en els últims tres mesos els ha dut a preveure diversos escenaris i que internament Festa Major ha viscut amb un debat molt viu i a flor de pell que s’ha traduït finalment en una gran majoria de carrers sumant-se a la proposta de mínims del sostre guarnit -uns 20 metres- i mitja dotzena de comissions que han decidit no fer festa o fer alguna activitat interna al marge de la Festa Major.

La resta de la programació, que es podrà veure a través del canal de youtube de la Festa Major [accés directe a www.festamajordegracia.cat], està esquitxada per tot arreu de propostes clàssiques en la temàtica però innovadores en el discurs, i aquí s’hi destaquen almenys quatre exemples:

  1. La cuentista. Els contes per a nens i nenes adults que planteja la companyia formada el 2011 per Mariana Yáñez reivindica “la porta cap a la imaginació” dels espectadors més petits i utilitza les titelles, com abans també havia treballat les ombres, per retratar d’una altra manera els rols de gènere. “Que cadascú es vesteixi, estimi i se senti com vulgui reformulant la història de la Rínxols d’Or”, informen en l’espectacle que representaran per a la Festa Major de Gràcia.
  2. Flamenco Metropolitan. Què hi fan quatre noies de Barcelona, Madrid i l’Iran ballant flamenc a Barcelona? “Tenim la nostra pròpia lluita de trencar amb el paradigma, i no hi veiem cap problema”, apuntàven aquest juny en un reportatge de televisió. Van començar tocant al metro i a cada actuació s’allunyen més dels tòpics del quadre flamenc andalús, sobretot pel que fa als rols d’home i dona.
  3. Les Anxovetes. Havaneres de Dona. En un sector tradicionalment d’homes, el grup de Girona que des de 2013 encapçalen Marta Pérez, Montse Ferrermoner i Tona Gafarot actuarà en l’últim dia de Festa Major, el 21 d’agost, amb el seu espectacle principal d’havaneres i cançons de taverna. La reinvenció del gènere està en marxa amb aquest grup que ja ha gravat quatre discs, l’últim dels quals és En llauna (2020), on hi ha havaneres clàssiques, un valset mariner, una rumba havanera, un cant patriòtic i fins i tot un xotis.
  4. Orquestrina Trama. A Gràcia, si en algun sector musical hi ha bons experts és en el de la música tradicional i popular, i l’Orquestrina encarna la renovació generacional i alhora clavada a les arrels de la recuperació de cançons del llarg i ample dels Pirineus. Habituals del Tradicionàrius des que van començar el 2013 o animadors de l’última (Tele)Revetlla Folk al CAT aquest Sant Joan confinat, el sextet format entre la Cerdanya i l’Alt Urgell presentaran el seu tercer disc per seguir acostant d’una manera fresca i desenfadada el món folk a tot tipus de públic.