Érem tan joves i tan agosarats…

per Joan Lou

L’any 1999 -encara comptàvem en pessetes- una petita cooperativa d’arts gràfiques de Gràcia va tancar l’exercici amb guanys. Aquest fet, força insòlit, va provocar una reflexió: seria possible retornar a la vila que ens acollia una part d’aquest excedent fent allò que sabíem, produir una publicació que es convertís en el vehicle d’informació de proximitat que en aquells moments no existia?

Vam establir converses amb en Jordi Gasull i en Joan Tur i vam començar a pensar de quina manera això es podia concretar. L’agost del 2000 va aparèixer el número 0 de L’Independent de Gràcia i a l’octubre el número 1 amb periodicitat mensual com iniciativa de Vilaweb Gràcia, l’AVV de Gràcia i DeBarris SCCl. Vint anys… El maig del 2001 l’Albert Balanzà es va fer càrrec de la direcció, i fins avui. El 3 d’octubre de 2003, amb 36 números, vam fer el salt a setmanals.

En aquell primer número es commemorava el 150 aniversari de l’efímera independència municipal de la vila i ja fèiem una declaració d’intencions: “Gràcia ha de ser un altre cop capdavantera per reclamar i aconseguir una altra forma de fer la ciutat del segle XXI”. Han passat 20 anys i continuem defensant que la millor forma de democràcia és aquella que més acosta les decisions polítiques i administratives a la ciutadania. En aquell primer número escrivien en Xavier Borràs, aleshores director, en Jordi Gasull, en David Fernández, l’Albert Balanzà, l’Eduard Delgado, la Gemma Moncunill, l’Eva Balart, l’Albert Musons…

Han passat vint anys i alguns ens han deixat: l’Eduard Delgado i en Joan Tur el 2004, l’Albert Musons el 2007… Intentar fer una llista de totes les persones que han ajudat a l’existència del projecte desbordaria l’espai d’aquest escrit. No podem oblidar aquelles persones que no apareixen als crèdits, la gent que ha cercat la publicitat que ens permet existir: l’Anna, la Carmeta, la Montse, l’Hèctor, la Cristina… i tots els qui cada setmana reparteixen la publicació per aconseguir una distribució de proximitat.

Hem sobreviscut a la incorporació a l’euro, a la crisi del 2008 als vaticinis constants que donàvem per morta la premsa, i ara a la pandèmia. Ens hem reinventat, hem creat una associació cultural per continuar editant el mitjà quan l’empresa que el sostenia va fer fallida, no hem viscut per sobre de les nostres possibilitats i més d’una vegada ens hem hagut d’estrènyer el cinturó. Aquí estem tossudament dempeus, som amb ‘La Unión’ l’únic mitjà d’informació de la història de Gràcia que supera els vint anys d’existència. Seguim creient en el projecte i com som cabuts ens haureu d’aguantar, amb els nostres defectes, uns anys més.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *