La importància d’anomenar-se premsa local

per Josep Maria Contel

Un dels fets més importants de la transició, i menys valorat, va ser el ressorgir de la premsa local. Si bé l’any 1979 va néixer la revista Carrer Gran que va acompanyar al gracianisme durant deu anys i exercint de notari de què va succeir durant la seva existència a la Vila, amb el temps, diverses publicacions van seguir la seva estela sense fer la fressa desitjada.

Uns anys després, coincidint amb la Festa Major de Gràcia del 2001 apareixia l’Independent de Gràcia; d’això fa vint anys. Es tractava d’una nova publicació amb la voluntat d’apropar els temes d’actualitat de la Vila al seu veïnatge. Des de la seva periodicitat mensual fins a la setmanal, part de la història viscuda a Gràcia ha sortit reflectida a les seves pàgines. Històries, fets, relatats o fotografiats per una munió de dones i homes que han contribuït tots plegats a que l’Independent no fos una mera revista publicitària o pamfletària.

Segur que hi ha moltes persones que han discrepat dels seus continguts, però la veritat és que a través de les seves pàgines hem descobert fets, molts fets que fins i tot després han aparegut a la premsa generalista. Sense anar més lluny, fa uns dies una persona em comentava que s’assabentava de les coses abans per l’Independent que per on calia.

El cert és que amb una mínima estructura aquesta revista o diari -com es vulgui dir- ha omplert de contingut aquests vint anys i sobretot durant tot el temps del confinament més dur, més estricte, en el qual els graciencs i les gracienques cada divendres es procuraven el seu exemplar per consum propi o per acostar-lo a persones que per diferents motius no podien anar a cercar-lo en els punts de distribució.

Malauradament la COVID-19 ha estroncat tota celebració de l’efemèride, però malgrat tot, l’Independent seguirà aportant les seves porcions de la vida local, petites o grans píndoles de la història contemporània que estem vivint els seus col·laboradors i lectors.

Aquest any, dissortadament, no he pogut aportar els meus reportatges de la Revolta de les Quintes en el seu 150 aniversari, com tampoc podré publicar el reportatge d’unes quantes imatges de la Festa Major d’enguany, entre altres temes, ja que aquest any entre tots estem fent història com mai, una història amarga, sense massa alegries, però història de debò, que sense cap mena de dubte serà analitzada en el futur per les noves generacions, i en la qual l’Independent de Gràcia tindrà un paper essencial com a mínim d’aquests primers vint anys de la seva història, que ho és també dels seus redactors, col·laboradors i seguidors que en síntesi en són la seva corretja transmissora.

, ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *