Crítica d'art: Leticia Feduchi, el realisme com a representació d'allò essencial

Cultura

Foto: cedida

Ramon Casalé Soler
La pintora Leticia Feduchi (Madrid, 1961), que té el seu estudi a Gràcia, exposarà el seu treball més recent a la sala d’art La Galeria de Sant Cugat. Es va formar a l’Escola de Disseny Eina en pintura, dibuix i gravat, tenint com a professors a Albert Ràfols-Casamada i Francesc Todó. També va rebre classes de restauració a Florència. A Madrid va realitzar diversos cursos, on va conèixer a Antonio López. Dels tres artistes va saber treure el millor de cadascú, sobretot en el tractament de la figura, el color i la forma. El 1984 li van concedir la beca de pintura de la Fundació Güell de Barcelona. Quatre anys més tard obté el 1r Premi de la Fundació Enciclopèdia Catalana, i el 1996 l’Ajuntament de Barcelona li va encarregar el cartell dels Jocs Florals.

La seva primera exposició va ser a Eina, l’any 1981. Des d’aleshores la seva obra s’ha pogut contemplar en diferents galeries espanyoles i catalanes, entre elles la d’Artur Ramon durant el període 1999-2012. Recentment ha exposat a La Galeria (2018) i la Sala Parés (2019). Des dels seus inicis el realisme ha centrat el seu interès. Es tracta d’un realisme molt singular, escenificant el primer pla, sigui per l’aparició de la figura humana o per representar qualsevol objecte. En canvi el fons és més aviat anecdòtic.

Encara que no aparegui en les seves exposicions el gènere del retrat el sol conrear amb freqüència, sobretot a l’hora de representar personatges coneguts, familiars i amics. Entre els personatges destacats hi ha Manuel Royes, president de la Diputació; Carles Güell de Sentmenat, president del Círculo Ecuestre; Ernest Ventós, col·leccionista i Rafael Foguet, acadèmic de les Ciències i de les Arts de Barcelona. El nus femení i el món animal són altres temàtiques que ha pintat o gravat. Ara bé, en aquests darrers anys s’ha endinsat més en els temes florals, natures mortes i interiors, com es podrà veure a La Galeria.

L’essència de l’obra es circumscriu exclusivament en els objectes que sorgeixen dels quadres, cas d’unes maletes de viatge mig obertes on la roba, les sabates o un dentífric semblen que vulguin fugir d’elles; una síndria que emergeix damunt d’uns diaris arrugats a mode de natura morta, uns pantalons o qualsevol altra roba damunt d’un llit, una cadira coberta per un llençol, a mode d’homenatge al recentment desaparegut artista búlgar Christo... Els seus interiors provoquen també la sensació de ser natures mortes, però en lloc de fruits són objectes de la vida quotidiana. En el seus bodegons solen aparèixer diferents tipus de fruites, fulles, roques o altres elements de la natura, creant un món quasi bé surreal. En canvi, quan representa el món floral sembla aproximar-se al món clàssic, encara que en realitat no sigui així, sinó que les tulipes, els gira-sols, les roses o altres flors que omplen els seus gerros, indiquen la presència d’una bellesa interior provinent d’aquest món vegetal, creant a la vegada una sensació de plaer estètic.

Foto: cedida