Una trista fiscalització de la Creueta

La piscina de la Creueta, tancada a l'espera de les obres
La piscina de la Creueta, tancada a l'espera de les obres | A.B.

Editorial

L'estiu passat de nou el regust amarg de la derrota es va concretar en la piscina del Parc de la Creueta del Coll, un equipament pensat com a llac que la (bona) tossuderia municipal de diferents governs de tots colors ha intentat convertir en una piscina de normativa estàndard, cosa que és tan complicada com intentar la quadratura d'un cercle. Tots aquests governs hi van fi car la banya, i tots s'hi han acabat empotrant, i la piscina ha anat acumulant tancaments a l'estiu per fuites d'aigua, aparició de vidres trencats al fons com a conseqüència de bretolades i ara - el que faltava- l'aixecament d'una partida de nou mosaic defectuós després que les arques municipals contractessin una empresa per valor de 600.000 euros.

Finalment l'Ajuntament ha dit alguna veritat aquesta setmana del que aquest juliol només atribuïa a "petites pedres" en el fons o al "contacte dels peus en remull amb el terra". Sí, no oblidem aquell comunicat insultant, i els eufemismes difosos: incidències, actuacions... Finalment l'Ajuntament ha dit alguna veritat i a partir de l'informe pericial independent ha atribuït l'esberlament del mosaic a aquesta mala partida de material, però també a la potinera manera de reparar-lo de pressa i corrents. Ni una paraula sobre la responsabilitat de la gerència municipal i de la direcció d'obra municipal que no van aturar la reobertura prevista per al 15 de juliol malgrat el perill.

L'equip de govern a Gràcia, format per BComú i PSC, en tot cas, no ha amagat la seva sorpresa (i satisfacció) pel que preveia una dura sessió de marcatge de l'oposició i dels veïns en el consell de barri del Coll, després del centenar de nens i nenes ferits per la mala reparació de la piscina del Parc de la Creueta. El Districte va tenir bona cintura prèvia, fent la sessió semipresencial i separant els polítics dels veïns, o impedint que els grups municipals parlessin com a polítics i sí com a veïns. Al final l'oposició es va enredar en el tecnicisme i no va badar boca. Ni tan sols ho van fer els veïns. Un centenar de ferits. Quin paperot.