Recta final a Alegre de Dalt

Editorial

Els edificis del carrer Alegre de Dalt 55 i 57. Foto: À.G.P.

Quan a principis de setmana Toni Casares, director de la sala Beckett, ens feia aixecar les orelles apuntant que l'antic espai del carrer Alegre de Dalt seria un gimnàs, conjuntament amb la sala KGB/Canela i l'antiga escola Company (el porter que ho sap tot li havia dit), alguna cosa no ens quadrava. Malgrat que tot el paquet pertany a un únic propietari, el grup Núñez y Navarro, l'operació requeriria una complexitat on s'hi barregen no només llicències municipals sinó processos judicials en marxa. En tot cas, la informació era una bona pista d'aterratge, perquè certament a l'edifici de la Beckett hi ha obres en marxa, encara que al Districte no els constava cap llicència d'activitat prevista i només al gener una petició d'informació urbanística prèvia.

La història, com ja pressuposàvem, s'ha d'explicar per parts. Un àmbit és l'antiga sala Beckett, amb un espai en ple arranjament que en els últims anys ha estat vist com un bombó pel sector dels gimnasos, si no fos perquè l'espai té unes dimensions petites; aquesta és la raó de la negociació resolta sense èxit que ha fet que NyN s'inclini fi nalment per les oficines. L'altre àmbit és la sala Canela (exKGB), amb sentència ferma de precinte administratiu per part de l'Ajuntament des del juliol que no ha servit de res perquè la sala ha engegat la via judicial i l'ha ampliat en les últimes setmanes interposant un recurs d'alçada; el problema, però, té solució i es diu diners. Per 250.000 euros, Canela marxa, segons diu el seu representant legal, la patronal Fecalon.

Són temps de pocs moviments, poques operacions econòmiques amb diner públic i molt de patiment veïnal, però amb aquestes cartes sobre la taula a Alegre de Dalt tot apunta no caldrà esperar molts anys perquè hi hagi més oficines i menys discoteques. Que hi hagués, de nou, un teatre, ja seria demanar massa.