Un miracle possible

El veïnat s'ha mobilitzat perquè la persiana del Texas s'aixequi de nou
El veïnat s'ha mobilitzat perquè la persiana del Texas s'aixequi de nou | S.M.

Editorial

Des que divendres passat aquest setmanari va publicar la notícia del tancament del cine Texas, una conseqüència de la complicada gestió d'una sala que volia ser diferent, la reacció popular de suport per evitar el que sempre sembla inevitable en el món de la cultura ha anat en creixement exponencial: al tancament d'aquest edició ja són prop de deu mil persones les que emplacen les administracions i els particulars i a tothom qui vulgui sumar a posar-se a treballar per fer el miracle possible.

Pot ser cert que la cultura hagi mort però alguna cosa tenen els cines que ens fa somniar

No ha estat només el simple gest d'una signatura en una plataforma electrònica. Tot va començar ara fa una setmana: no havíem repartit mai L'Independent i havíem rebut com a resposta el plor d'alguns veïns quan llegien la portada i no havíem rebut mai tants missatges de consulta per posar-se al servei d'una idea rocambolesca. Salvar un cinema, amb la que està caient... Tampoc havia passat mai que per la porta de la redacció entrés un gestor de cinemes interessat a tenir més informació o que les administracions comencessin a moure els seus lents ressorts per fer les primeres reunions. 

La commoció que ha suposat la confirmació del tancament per part de Ventura Pons i el seu equip és possible que es quedi en commoció, però de moment la reacció popular fa que l'adéu sigui possible però no probable. De reüll els nous militants anti-tancament miren les experiències de CineBaix i del cinema de La Garriga, que van aconseguir salvar els seus cinemes contra qualsevol pronòstic. Pot ser cert que la cultura hagi mort i que tots els diners s'hagin de destinar a sanitat i a educació, però alguna cosa tenen els cinemes en aquest país que ens fa somniar.