Editorial

El Club Natació Catalunya en risc de desaparèixer. Aquest és el titular i no cap altre i aquesta és una veritable possibilitat si no es troba la solució a 650.000 euros corresponents als saldos negatius que arrossega el club des que va executar la reforma faraònica de les instal·lacions a finals de la passada dècada. El SOS està llançat, i les reunions amb l'Ajuntament activades (si bé hi ha alguna dificultat tècnica que ha obligat a traslladar l'últim contacte previst aquesta setmana a quinze dies més tard). Sí, el club que va escriure una de les pàgines d'or més importants de l'esport català, amb aquell primer equip de waterpolo que l'any 1995 va portar des de Budapest la Copa d'Europa, està en risc de fallida. 

Si el CN Catalunya fos el club d'una ciutat mitjana, ja s'hauria trobat solució, i si Musons fos viu també

Aquesta setmana, quan escoltàvem absolutament alarmats el relat espantat que feia el president etern del CN Catalunya, en Ramon Geli -una persona sensata, amb el cap ben moblat, que mai perd la compostura-, no ens ho podíem creure. El 'Cata', com explica el President, que ha tornat a agafar les regnes del club per tercera vegada després d'haver-lo dirigit en dues etapes més durant gairebé trenta anys, es va crear una setmana després de la República i va superar la Guerra Civil, i ara ha superat també la crisi sanitària molt millor que altres entitats de renom rimbombant. Però si no s'hi posa remei a aquests 650.000 euros, 90 anys d'història es poden acabar de cop, i no hi haurà temps per plors i velles glòries. Aquest és un nou sotrac per a l'esport gracienc, un de més impacte que aquell que va produir l'Europa quan la vídua del president Castro va estar a punt de fer tancar el club per deutes. Si el CN Catalunya fos el club d'una ciutat mitjana, ja s'hauria trobat solució. I si Albert Musons estigués viu, estem segurs que no s'ajornarien reunions.