La biblioteca Jaume Fuster és el nostre MNAC

La biblioteca Jaume Fuster, el juny de l'any passat
La biblioteca Jaume Fuster, el juny de l'any passat | A.V.

Editorial

No és un museu ni és un espai de contemplació perquè una biblioteca és un espai de saviesa i de fer colzes per véncer la ignorància, espai també de trobada de famílies que han trobat sota les ales d'aquest equipament una acollida que la dura plaça Lesseps no aconseguirà mai i espai també de refugi de persones sensesostre que s'hi acosten perquè allà s'hi desplega com un imant. La biblioteca Jaume Fuster, des d'aquell primer dia que va obrir ara fa 15 anys, ja es va revelar com un encert i pol d'atracció de veïns i visitants de tota la ciutat. La Jaume Fuster es va parir com a rótula d'articulació entre els barris del nord i el sud -allò que Ferran Mascarell quan era regidor de Gràcia en deia cosir els dos àmbits del districte, sempre allunyats mentalment- i va acabar sent un nou centre de Barcelona.

La comparació és odiosa: ja li agradaria al MNAC tenir el dinamisme de la Jaume Fuster

En aquesta Barcelona que encara no sap què vol ser quan sigui gran, que encara reviu amb entorança els Jocs Olímpics (28 anys ja) i que troba insuficient que es retoquin els barris, l'impacte de la Jaume Fuster és un dels millors exemples del petit o mitjà que pensa en gran. Allà hi hem vist des de Salman Rushdie a les expos de Guillamon, allà hi hem sentit des del fiscal contra els delictes d'odi fins a les entitats històriques de Gràcia que hi celebren la Diada.

Res d'això hauria estat possible sense l'equip que encapçala Carme Galve, que avui pateix com tothom perquè la crisi sanitària ha fet aturar la dinàmica àgil de l'equipament. "Teníem uns números de MNAC i ara se'm trenca el cor quan veig la nova realitat", explica aquesta setmana Galve a les pàgines de Cultura del setmanari. La comparació és odiosa: ja li agradaria al MNAC tenir el dinamisme i l'atracció de la Jaume Fuster, que tornarà tard o d'hora.