Un debat necessari sobre l'Abaceria (que arriba tard)

El mercat vell de l'Abaceria, vist des del carrer Puigmartí
El mercat vell de l'Abaceria, vist des del carrer Puigmartí | À.G.P.

Editorial

Va ser l'última gran reforma de l'Institut Municipal de Mercats, van anar passant mandats sota l'impacte de la crisi i el no hi ha diners, i no es va fer cap reunió efectiva entre Ajuntament i paradistes fins al juliol de 2010. Abaceria 2020 era la conclusió aleshores i tothom es posava les mans al cap pel retard. Després va venir la concreció dels primers pressupostos per a les sempre eternes tramitacions municipals i el debat encès no només entre paradistes i tècnics municipals, sinó també entre aquests dos actors i els veïns organitzats, per definir el contingut i les plantes del futur mercat; aquest debat encara cueja. Hi va haver sorolloses manifestacions. En els últims anys encara s'hi han afegit les veus del mentrestant, les dels veïns i comerciants afectats per les obres (i la complexa retirada de l'amiant), i els paradistes almenys ara estan contents en el seu emplaçament provisional al passeig de Sant Joan.

Ni una sola veu es va aixecar a favor d'una plaça a l'Abaceria en els anys de debat previ

Han passat molts anys, doncs, i en tots aquests anys en cap reunió i en cap fòrum presencial o virtual s'ha sentit ni una sola veu perquè una possibilitat després del desmuntatge del vell mercat fos el naixement d'una nova plaça. Ni una sola veu. Ara, des d'aquest novembre, la imatge hipnòtica de l'estructura de ferro de la vella Abaceria commou a un grapat de veïns amb cert potencial d'altaveu a les xarxes i a alguns mitjans. Ens mereixen el màxim de respecte. I la seva idea a favor que es pogués generar on hi havia hagut l'Abaceria una nova plaça, que seria la número 25 de Gràcia, seria bonica. Però allà hi va un mercat, hi ha pressupost i un projecte. El debat arriba tard.