Dos mons que tard o d'hora s'hauran de mirar

El Rebost Solidari, entitat receptora del Banc dels Aliments
El Rebost Solidari, entitat receptora del Banc dels Aliments | À.G.P.

Editorial

Hi ha dues realitats paral·leles extremes a Gràcia que des de l'inici de la crisi sanitària (i econòmica i social) fan veure que no es barregen, que són com l'aigua i l'oli: l'una fa cua a les botigues del carrer Gran per recollir l'última peça de roba que es quedarà penjada a l'armari mentre la principal activitat sigui anar al súper, l'altra també fa cua a llocs com el Rebost Solidari, el Centre Heura o el Refugi d'Obreres per recollir menjar a través d'uns punts que atorga Serveis Socials en funció del grau de necessitat, d'ingressos i de grup familiar. En les últimes setmanes, farts que Gràcia només sigui exemple de hipsterisme, modernitat i hedonisme a prova de crisi, aquest setmanari ha volgut posar dada sobre dada l'esclat d'aquesta nova pobresa: quatre mil persones ateses al Rebost Solidari cada mes, 90 llits nous a la residència Erasmus de Torrent de l'Olla, pics de 800 peticions mensuals d'atenció social als serveis municipals... Tot són xifres estratosfèriques si es comparen amb les dades d'ara fa només un any.

Ja fa temps que molts veïns no poden fer cua al Pull & Bear i fan cua al Rebost Solidari

Com que no volem mirar cap a un altre costat, aquesta setmana tenim noves dades, les del Banc dels Aliments, la fundació que nodreix en primer terme les principals entitats locals que distribueixen menjar a Gràcia, i les dades són una nova llosa, una nova bufetada de realitat: en un any ha crescut un 163% l'aliment que s'ha hagut de repartir, dels 150.000 quilos del 2019 s'ha passat als 400.000 el 2020, només en mesos com el juliol i el novembre el salt d'escala d'un any per a l'altre ha estat de 42.000 quilos de menjar més. Ja fa temps que això no va d'una pobresa cronificada que afecta persones, veïns i veïnes de Gràcia, que no tenen cap xarxa, sinó d'aquests i de molts altres que s'han quedat sense feina, sense ERTO, sense negoci, que ara ja no fan cua al Pull & Bear sinó al Rebost Solidari. Ja fa temps que els carrers cremen.