Intervenció per remuntar

Les cases de Fraternitat, entre Josep Torres i Tordera
Les cases de Fraternitat, entre Josep Torres i Tordera | À.G.P.

Editorial

Ara fa tres mesos, en el decurs del procés participatiu desplegat per recollir idees amb vista al canvi del Pla General Metropolità en l'àmbit de Gràcia -només queda fora un tros de Camp d'en Grassot-, l'equip de coordinació va llançar un torpede de sinceritat inusual a la línia de flotació de la consciència veïnal: "A Gràcia es generen cada any uns 135-140 pisos nous; si tots ells fossin en règim VPO, trigaríem 50 anys a arribar als 6.500 pisos socials que hauríem de tenir per complir amb el 15% que indica la llei de l'habitatge de 2007", va apuntar Sebastià Jornet. Càlcul ràpid: a aquest ritme actual, l'any 2071 (sempre i quan tots els pisos que es fessin a Gràcia fossin en règim VPO) es compliria una llei del 2007 i pocs de nosaltres ho veuríem.

El canvi que se li demana a una dinàmica de mercat i de realitat mental és tan gran que fins i tot sembla impossible que es puguin assolir els 2.000 pisos protegits amb què treu pit l'administració

L'Ajuntament ha començat a tramitar aquest dijous una mesura de primer pas perquè això no sigui així (tan tard) i el canvi que se li demana a una dinàmica de mercat i de realitat mental és tan gran que fins i tot sembla impossible que es puguin assolir els 2.000 pisos protegits amb què treu pit l'administració. Hi ha encara una segona frase interessant en aquest debat, la que va escriure la plataforma Gràcia cap on Vas la setmana passada en una tribuna d'opinió en aquest setmanari. Deia en relació a la construcció de pisos dotacionals a les casetes d'Encarnació: "Certament, 10 o 17 pisos són pocs per resoldre l'emergència habitacional a la Vila; però des dels 80 només se n'han fet 52".

Ara l'Ajuntament en preveu 2.000 animant els promotors a fer remuntes, les clàssiques subdivisions de pisos grans (a l'ordre del dia),  reconvertint baixos en carrers de planta baixa + 2 i aplicant d'una vegada el 30% de reserva en l'obra nova, cosa que a Gràcia s'ha hagut de retocar per a les promocions a partir de 400 metres quadrats perquè la norma general de ciutat, a partir de 600 metres quadrats, aquí no hi feia cap efecte. La tramitació és tan feixuga que el regidor ha assegurat que aquestes minimesures són més efectives que prometre i fer 400 pisos sobre la plaça Alfons Comín, una promesa electoral de BComú.

El canvi d'escala ara només és un paper, més quan no és gens fàcil consensuar promocions d'una quinzena de pisos, on en un cas sí i un altre també es generen conflictes (Protegim L'Illa, Casetes...). Un canvi de realitat mental per al qual cal estar preparats.