Pla de places 2003-2021

Grups de joves asseguts al terra de plaça Revolució
Grups de joves asseguts al terra de plaça Revolució | Cedida

Editorial

En el número 32 de L'Independent, sí, el que vam publicar el maig de 2003, quan aquest setmanari encara era mensual, el regidor del districte era Ferran Mascarell i hi havia mobilitzacions per la reforma de Lesseps o la nova Quiron, una notícia signada per Gemma Moncunill titulava el següent: El Districte promou un grup de treball per resoldre el botellot. Ja hi havia hagut algunes batalles per la pacificació de les places a l'entorn del debat irresoluble entre el dret descans dels veïns i el dret a l'oci en l'espai públic, en un moment que Gràcia ja era territori destinació de la nit barcelonina. "Les reunions pretenen posa en contacte diferents punts de vista per tal de tractar d'entendre l'evolució en els hàbits del lleure dels joves i la complexitats de la realitat", dèiem. A les tres reunions que es van fer n'havia de seguir un informe amb propostes, i tot plegat va començar a caminar sense interrupció pel canvi de mandat i quan el següent regidor, Ricard Martínez, va activar l'artefacte anomenat Fòrum del Silenci. Tots els altres regidors (Guillem Espriu, Maite Fandos, Eloi Badia... no comptem Raimundo Viejo pel poc temps) van posar el seu accent (festiu, informatiu, tècnic, coercitiu) en un pla de places que ja ha complert 18 anys.

La majoria d'edat del pla arriba en un moment que els joves tenen ganes d'esbravar-se

Arribat a la majoria d'edat, i quan 812 números més de L'Independent el contemplen, el pla de places sembla girar cap a l'acció policial que en el passat mandat s'intentava evitar de totes totes per part de BComú. "No hi ha hagut canvi de política; hi ha hagut una pandèmia", apuntava el conseller de Seguretat, Alberto Lacasta (PSC). Sí, però les sancions i els desallotjaments abans brillaven per la seva absència i el mètode comú preferia tirar de manguerasso a una hora prudencial. La majoria d'edat del pla arriba en un moment difícil de conciliació: entre les ganes d'esbravar-se dels joves, que han estat tancats a casa de nit en els últims quinze mesos, i els veïns de les places, que admeten que el silenci s'ha acabat. I els miracles no els fa la policia.