El balanç del nosaltres

La plaça de la Figuera i futura connexió Farigola-Bécquer
La plaça de la Figuera i futura connexió Farigola-Bécquer | À.G.P.

Editorial

Oficialment aquests dies se supera l'equador del mandat, el que es va derivar dels resultats de les últimes eleccions municipals del 26 de maig i que va donar peu a una suma de majories que van implicar la revàlida d'Ada Colau com a alcaldessa i d'Eloi Badia com a regidor de Gràcia. La meitat del mandat acostuma a ser el moment en què s'accelera la definició de promeses i es pot viure en directe -per poc temps- la gestió de govern; també és el moment que el veïnat ha de fer sentir amb més força la seva veu perquè ja sap qui té al davant o al costat. En un any, tot tornarà a ser campanya i competició partidista. És bon moment, sense acritud, per a un primer balanç, i no només del govern sinó del nosaltres, de la responsabilitat compartida que hi ha en l'èxit i fracàs dels projectes. 

La meitat del mandat és el moment que el veïnat ha de fer sentir amb més força la seva veu perquè ja sap qui té al davant o al costat

Certament, i justament en aquesta setmana on hi ha moltes sessions participatives, es fa evident que és més facil redibuixar espais que posar-se d'acord o eternitzar debats, però el mandat ja ha donat de si per afirmar que Gràcia ha fet un salt endavant en la nova catalogació del seu patrimoni amb una redefinició del Pla General, també que al districte li costa déu i ajuda tirar endavant promocions d'habitatge públic, que el Districte (en majúscula, el govern) se n'està sortint prou bé en la redefinició integral del Park Güell o en l'acceleració del pla Vallcarca però que ha embarrancat greument en la reforma de la piscina de la Creueta del Coll o en la reculada en recollida selectiva al carrer Gran per tornar als vuitanters contenidors, que alguna responsabilitat tindrem tots plegats quan s'enquisten conflictes com Can Vallmitjana, l'IES Vallcarca o els locals joves de Tres Lliris i dels esplais, que a tots ens ha trastornat la pandèmia i que al barri hem sentit la pèrdua de Víctor Nubla o Jordi Fàbregas, que ha tancat el cine Texas i que el CN Catalunya ha estat sobre la corda però que l'Europa ha pujat a Segona RFEF. 

El balanç del nosaltres és un aprovat alt, tirant a notable, i que naturalment ho podem fer millor en el que queda de mandat, perquè uns i altres som veïns amb els mateixos drets i deures, i cadascú en el seu lloc formem part d'una comunitat afortunada però rotundament millorable, amb un punt menys d'hedonisme i sense tantes desigualtats. El balanç del nosaltres ha de picar més alt perquè ens hi juguem el benestar social.