Una tempesta perfecta

L'interior de l'illa Carolines, entre el carrer Gran i l'avinguda Riera de Cassoles
L'interior de l'illa Carolines, entre el carrer Gran i l'avinguda Riera de Cassoles | A.B.

Editorial

Hi ha un any de marge -no més perquè tot sigui mesurat en funció dels interessos electorals- perquè el mandat municipal avanci cap a la resolució de conflictes que hauran de definir en un sentit o un altre el futur de Gràcia. Uns hi veuran el got mig ple (diuen al Districte que ara s'aixeca polseguera perquè s'aborden temes que abans no s'havien abordat) i altres hi veuran el got mig buit (expropiacions, decisions polítiques que aposten per l'habitatge públic en detriment d'espais verds), però el debat no pot ser etern perquè fins i tot podríem dir que ja ha durat prou.

Hi ha un any de marge perquè el mandat avanci cap a la resolució dels conflictes oberts

No sembla, en qualsevol cas, que la millor manera per calmar els ànims sigui l'estratègia que s'ha seguit aquesta setmana en l'audiència pública amb posicionaments de laboratori institucional com "enviar un missatge de tranquil·litat" a veïns que en un futur seran expropiats perquè ja estava prevista la seva afectació o subratllar els àmbits d'actuació que s'estan executant per atenuar el soroll a les places quan el problema va en augment. A banda queda la insistència a canviar projectes i demanar dimissions que ja sabem que no es produiran.

Però el fet és que ens trobem en un mandat de definició i de poca execució i això situa la probable utilització política en un escenari de tempesta perfecta. En aquest any que queda perquè prevalgui el tan reivindicat fair play gracienc, govern, partits i veïns hauran de mesurar molt bé les seves forces perquè el balanç sigui una mica menys galdós del que ho ha estat fins ara. No hi haurà gaire cintes inaugurals per tallar i encara s'ha d'obrir el meló de la Rambla Verda de Vallcarca, per si no fos suficient.