Per a Elisa

Visió elevada de les obres del nou campanar
Visió elevada de les obres del nou campanar | Carme Solé

Editorial

L'Elisa Castells és una dona enèrgica del barri de la Salut. És un d'aquells exemples de veïns que arriben amb els seus ulls i amb les seves gestions allà on els mitjans de comunicació -fins i tot els de proximitat com el nostre- es queden curts. L'Elisa passa aquests últims temps més delicada en una residència, amb una mica menys d'empenta que la que tenia no fa pas tant, quan periòdicament ens trucava i ens posava al dia de les vicissituds de l'ermita de la Salut; algun dia ens trucava emprenyada (també amb nosaltres) i algun altre ens apretava perquè expliquéssim les misses de Festa Major al temple.

Els veïns són els nostres ulls i mentre hi siguin, actius, joves o vells, tot és possible i res és gratuït

Aquests dies hem recuperat el contacte amb la família i els veïns del seu entorn per explicar possiblement el capítol final (i moderadament feliç) d'una rocambolesca història urbanística que en disset anys ha contingut un casalot enderrocat per una llicència municipal, dos projectes immobiliaris amb canvis de propietaris, la intermediació de l'arquebisbat de Barcelona i diversos episodis d'okupació tant al solar com a l'interior del temple. Tota aquesta història periodística no hauria estat possible sense l'Elisa, i també sense l'Imma Garcia o la Carme Solé, que ens han ajudat a documentar tot el periple.

Un nou campanar d'espadanya s'està aixecant adossat a l'ermita de la Salut com a culminació de la recuperació d'un santuari per al qual ningú en donava un duro, que criava pols i deteriorament mentre els taurons immobiliaris l'assetjaven, i ha estat sobretot el dit alçat de l'Elisa el que ha permès donar la raó a la màxima que tenim gravada a foc en aquest setmanari: els veïns són els nostres ulls, i mentre hi siguin, actius, joves o vells, tot és possible i res és gratuït a Gràcia.