Tres festes irreconciliables?

Ada Colau, Jordi Cuixart i Carla Carbonell, al balcó de la seu del Districte durant el pregó de Festa Major
Ada Colau, Jordi Cuixart i Carla Carbonell, al balcó de la seu del Districte durant el pregó de Festa Major | A.B.

Editorial

Les estadístiques no fallen però també és cert allò que diuen que el paper tot ho aguanta: la Festa Major de Gràcia és un calidoscopi de models festius que conflueixen en set dies d'agost amb tots els focus informatius apuntant cap a la plaça de la Vila i l'entorn guarnit del nucli històric de l'antic municipi independent, i en aquest calidoscopi el moviment majoritari i massiu de visitants es produeix entre les sis i les vuit del vespre i té com a principal activitat el passeig tranquil pels carrers. 

Ens hauríem de plantejar si aquests tres models són a curt termini conciliables i quins canvis s'han de produir en l'organització i en la promoció de la Festa Major

Dit això: en aquesta confluència de models festius hi ha almenys tres dinàmiques que gairebé ni es barregen i que en aquesta edició passada s'han manifestat de manera més accentuada per la voluntat de cadascun d'ells d'afirmar-se després de l'aturada traumàtica del 2020. Un és el model dels festers organitzats, en programes oficials o alternatius, que treballen tot l'any per sotmetre's a una prova d'estrés mai suficientment compensada; l'altre és el model de l'usuari de la festa, una part del qual se sent atret per la base popular i incontrolable d'una proposta que s'ha alimentat almenys des dels anys 90 fins i tot des de les institucions en clau de turisme de borratxera i gresca desenfrenada; encara n'hi ha un tercer, aliè a aquests dos anteriors però prou coneixedor de l'acció que es desplega, el dels veïns que prefereixen marxar abans que sentir concerts o sorolls fins a altes hores. 

Ni molt menys són tres models equiparables a l'hora de repartir beneficis i perjudicis, i enguany -sortint d'una pandèmia que ho condiciona tot- no és el millor moment per fer valoracions en calent, però sí que ens hauríem de plantejar si aquests tres models són a curt termini conciliables i quins canvis s'han de produir en l'organització i en la promoció de la Festa Major de Gràcia. I també quina és l'actitud que han de tenir els mitjans de comunicació, que enguany han tornat als vells anys 90, quan es deixava un redactor en una plaça fins a les tantes esperant que caigués la primera llauna i comencés el merder. 

Més enllà d'aquesta pregunta en veu alta, ens interessa ben poc la gesticulació política i la magnificació de les polèmiques de curta volada que s'han desplegat al voltant del pregó, però sí que volem dir algunes coses: Cuixart ha estat una tria excel·lent i és un veí que honora aquesta Vila, ens és igual quin partit o altre no el vulgui escoltar, una alcaldessa que té un micròfon i un altaveu no pot callar davant de tres folloneros (hi érem i els vam comptar), i sí, sempre cal protestar, fins i tot quan no serveix de res.