El primer daltabaix

Actuació de Reperkutim a la plaça Sant Jaume
Actuació de Reperkutim a la plaça Sant Jaume | Cedida

Editorial

Va ser un setembre de fa dos anys quan la plataforma Teixint Connexions, l'última gran aventura de coordinació d'entitats a gran escala a Gràcia, que donava cobertura local per exemple a esdeveniments com la Marató, anunciava un canvi de pell: "el futur de Connexions passa per Reperkutim". Amb ambició i sense deixar de pedalar, la iniciativa nascuda el 2013 al carrer Llibertat es transformava i en només un any feia un salt qualitatiu amb una inversió en material -principalment tambors, un dels seus símbols d'animació- però també en logística, amb el rènting d'una furgoneta. I va arribar el Covid, els temors, els equilibris...i el silenci institucional.

Sense Reperkutim estem més sols i espantats, perquè tots sabem que estem en crisi

L'adéu de Reperkutim és significatiu perquè és el primer a Gràcia, en un territori que ens omplim la boca del nostre fantàstic teixit associatiu, però on encara costa que institucions, empreses i societat civil siguin conscients que la dinamització costa diners. Aquest setmanari que teniu a les mans, per exemple, només en costos d'impressió, inverteix 40.000 euros l'any. I l'adéu de Reperkutim és significatiu perquè arriba just després del help que es va llançar en la celebració local de la Diada el passat dia 10 a la biblioteca Jaume Fuster, en un acte que encara no ha aconseguit ser atractiu ni per festiu ni per reivindicatiu, però si que enguany va encertar el tema amb una crida a la supervivència de les entitats com a pols social. Si, les entitats són país i, com diria Estellés, "allò que val és la consciència de no ser res si no s'és poble".

Sense Reperkutim estem més sols i més espantats, perquè tots nosaltres, allà on estiguem emmarcats en un o altre col·lectiu, sabem que estem en crisi i que no són bones èpoques per treure pit econòmic: estem buscant tots noves vies de finançament, fent campanyes de bons de suport, demanant derrames als socis, trucant a portes possibles i impossibles i desitjant que aquesta nova crisi passi aviat. Perquè tots som imprescindibles.