Fre de mà als pisos socials de Penitents

Els jardinets de la Vall d'Hebron, a tocar de la carretera de Sant Cugat
Els jardinets de la Vall d'Hebron, a tocar de la carretera de Sant Cugat | À.G.P.

Editorial

Al regidor de Gràcia, Eloi Badia, no li havien xiulat tant les orelles com en els últims dos anys quan es va constituir la Federació de Barris de Gràcia i, en particular, l'Associació de Veïns Vallcarca-Penitents, una entitat creada gairebé ex professo per aturar el projecte d'habitatge social de la carretera de Sant Cugat que anava en detriment dels jardinets d'aquell gir que va de l'avinguda de la Vall d'Hebron cap a l'Arrabassada. Manifestacions sorolloses a la plaça Alfons Comín o a plaça de la Vila, interposicions de querelles, peticions de dimissió i monopolització d'intervencions en tota mena de comissions o consells de barri. Vist d'una altra manera: mai un regidor de districte, almenys en les dues últimes dècades, havia tingut tant reconeixement local per sobre de l'alcaldia de ciutat, encara que sigui per sumar crítiques.

S'han perdut cinc anys, perquè justament fa cinc anys que es va fer l'aprovació inicial d'aquell projecte

El pimpampum mutu, uns proposant també alternatives com la cerca o la reforma de pisos buits i l'administració enarborant la urgència de noves promocions socials, s'ha acabat o, millor dit, s'ha aturat momentàniament: un decret de l'Institut Municipal de l'Habitatge ha anul·lat aquest setembre la tramitació de la construcció del bloc de la carretera de Sant Cugat 26 i ara es farà el que semblava impossible: que primer es faci un procés participatiu per definir els usos del tram de la Ronda de Dalt coberta on hi tindrà un paper aquell espai de pisos o de jardinets i després ja es posaran en marxa les obres (o no).

S'han perdut cinc anys, perquè justament fa cinc anys que es va fer l'aprovació inicial d'aquell projecte, amb un canvi de Pla General que en la mateixa sessió (juny de 2016) també va servir per tirar endavant la promoció de l'antiga Quiron, i també allà el més calent és a l'aigüera. També s'han perdut cinc anys perquè l'aprovació no va anar seguida ni precedida d'una activació veïnal, que es va començar a fer notar el 2019. I el cas és que aquí estem: fent girar el transantlàntic d'un projecte important amb el fre de mà.