Trenta anys de reconstrucció al Coll

Usuaris del centre cívic El Coll-La Bruguera, aquesta setmana a la porta de l'equipament
Usuaris del centre cívic El Coll-La Bruguera, aquesta setmana a la porta de l'equipament | À.G.P.

Editorial

El centre cívic El Coll-La Bruguera farà 30 anys l'any que ve i l'efemèride coincideix amb el projecte de reforma integral de l'equipament que el Districte ha engegat aquesta setmana amb un pla de cales per analitzar tota l'estructura de l'edifici, i al qual l'acompanya una ampliació ja en marxa de la sala d'actes. Per a qui no conegui l'espai, el centre cívic té solera històrica, perquè va ser el quart i últim lloc on l'editorial Bruguera va fer arrels al barri, en un àmbit molt reduït del districte, entre els carrers Mora d'Ebre, Móra la Nova, Aldea i Duran i Borrell. En aquest cop de puny de ciutat s'hi va aixecar un imperi de la il·lustració i del còmic, amb 300 treballadors que van exportar il·lusió a diverses generacions d'infants i adults. 

El centre cívic és un pulmó que batega fort però necessita una actualització

En queda ben poc d'aquella memòria històrica en el dia a dia del barri del Coll, ara ja sense l'edifici dels antics estudis Balet & Blai, però Carpanta segueix somrient burleta des de la façana del centre cívic i hi ha una escola bressol anomenada El Gat Negre, l'antecedent de la Bruguera. 

En aquest context, el centre cívic és un pulmó que batega fort en un entorn menys túpid comercialment i amb una dinàmica d'entitats que s'han aixoplugat gairebé exclusivament a l'equipament: allà s'hi remou des de fa 35 anys el Casal de Joves i des de 1990 Ràdio Gràcia, i el Parc de la Creueta fa d'antena d'activitats mentre els veïns s'organitzen per una altra mobilitat. El centre cívic, però, necessita una actualització d'acord amb els nous temps, amb un disseny més accessible i més obert, si pot ser amb menys humitats en un terreny ple de betes d'aigua, i sobretot amb més veïns de tot Gràcia que hi pugin i el disfrutin. Coll amunt, com es fan dir els comerciants agrupats, sempre és un viatge que val la pena.