Editorial

Hi ha un moviment pendular sobre la transformació de l'antiga Clínica Quiron que abasta ja tres dècades amb dates clau quasi coincidents cada deu anys:  el 12 de desembre de 2002 una comissió d’urbanisme municipal va aprovar inicialment la permuta de terrenys que duplicava el sostre edificable d’un solar a la plaça Alfons Comín, que cedia a l’Ajuntament un espai comprat per la clínica a NyN a Mare de Déu de Lorda i que permetia construir habitatge a l’antiga seu hospitalària de Mare de Déu de Montserrat; també el 12 de desembre però del 2011 el Tribunal Suprem tombava la requalificació de l'espai clínic per fer-hi pisos de luxe i donava la raó a quatre associacions de veïns (Gràcia Nord-Vallcarca, Vila de Gràcia, Penitents-Taxonera i Passatge Isabel); el gener de 2022 arrenquen els treballs de desmantellament de l'estació transformadora que donaran pas a l'edificació del projecte d'habitatge social i equipaments anunciat el 2015 i retocat entre el 2018 i el 2020.

Veciana, Cañadas, Güell, Moreno, Trias i un nou temps; ja tocava que hi entressin les màquines

Sense dubte la transformació dels terrenys de l'antiga clínica Quiron és la reivindicació més antiga de Gràcia (i n'hi ha hagut unes quantes) i ara que ja fa prop de 15 anys que funciona la nova Quiron a la plaça Alfons Comín (56.620 metres quadrats de superfície) val la pena recordar els noms dels veïns que van  guanyar el procés judicial contra les pretensions de l'Ajuntament (que hi veia "interès de ciutat"), del Govern i del grup hospitalari: Ramon de Veciana, Marta Cañadas, Irene Güell i l'advocat Eduard Moreno.

Després d'aquella batalla van venir nous temps, nous actors i noves formes a l'administració: Trias va prometre 100 habitatges per a gent gran i també en el seu mandat el fantasmagòric bloc va anar a terra, i en els últims anys el replantejament del projecte ha permès un bon ús provisional de l'espai. Però ja tocava que entressin les màquines, i ja hi són.