Cançó trista dels Jardinets

L'operació de resembrat, al parterre central dels Jardinets
L'operació de resembrat, al parterre central dels Jardinets | À.G.P.

Editorial

Hi va haver un temps que els Jardinets s'enlairaven i gairebé esdevenien un món a part del seu districte i de la seva Vila, Gràcia, fagocitats per la puixança d'un Passeig de Gràcia, intractable com a milla d'or de Barcelona, per on passejava la riquesa asiàtica i es compraven pisos a preus impossibles a cop de golden visa. Encara queda un record d'aquell temps a la vista dels preus dels lloguers dels comerços buits o dels pisos de nova promoció i aguanten amb força la garrotada de la crisi sanitària sobre el turisme els projectes de Casa Fuster o de Mandarin Oriental Residences. Però hi falta alguna cosa, més enllà del tancament de botigues de luxe com Lupo o de restaurants de moda com L'Eggs. Òbviament ningú no recorda ja els temps dels cinemes Casablanca...

El que falta als Jardinets és una forta repassada a l'estat lamentable de l'espai públic

El que falta als Jardinets és una forta repassada a l'estat lamentable de l'espai públic, amb el paviment del tram central del passeig ple de pegats d'asfalt, i una constant superposició d'estils que remou els monuments, n'instal·la de nous o simplement els perd (on és el monòlit a Salmeron?), o bé que aposta l'any 2014 per una llarga filera d'aparcaments per a motos (107 de seguides) sense cap canvi més en una banda Llobregat que ha esdevingut la cara més obaga d'aquest espai públic.

Han passat 23 anys des que el Districte de Gràcia es va plantejar una reurbanització dels Jardinets en un procés participatiu que fins i tot va preveure zones de jocs infantils en un ambiciós pla que connectava amb la peatonalització de Sèneca. Tot va quedar en un calaix i només una conversa política va semblar recuperar el vell projecte l'any 2010. Va ser fum d'encenalls. Ara l'equip tècnic del Districte, sense tenir notícia d'aquests antecedents però admetent la necessitat de netejar la cara d'aquesta porta d'entrada principal de Gràcia, ja té el pla d'adequació a punt. Esperem que no quedi de nou en un calaix.