Saturats de participació?

Una de les intervencions veïnals a l'audiència publica d'aquest febrer
Una de les intervencions veïnals a l'audiència publica d'aquest febrer | A.B.

Editorial

El retorn més o menys assumit a la normalitat després de dos anys de crisi sanitària ha comportat un retrobament de les dinàmiques de convocatòries presencials que estan topant o bé amb una certa mandra en el retrobament o o bé amb un canvi de costums que obligarà a repensar també els nivells de participació veïnal. Només tres exemples: procés participatiu de la Ronda de Dalt (només dues persones assistents al marge de tècnics i dinamitzadors oficials, masculines, en la sessió dedicada a la perspectiva de gènere), sessions Cuidem Vila (tres veïns, la resta tècnics i consellers de BComú, PSC i ERC) i espigolada de tarongers (dues consellers de BComú i una desena de participants).

A qui li convé més i qui hi surt guanyant d'aquesta caiguda de la participació?

Les dades no són ni molt menys per tirar coets, quan justament s'està fent un replantejament dels òrgans de participació, amb consultes de barri o eliminació d'espais com el Consell Ciutadà, i a tots hauria de preocupar aquesta dinàmica que a una bona part dels veïns (i dels mitjans de comunicació) ens ha deixat enganxats a la pantalla en lloc de tornar a baixar al carrer. I no és el mateix seguir un procés participatiu o un consell de barri per la pantalla que en el lloc dels fets. I cal pensar a qui li convé més i qui hi surt guanyant d'aquesta caiguda de la participació.

Cal tornar als plens, a les audiències públiques, als consells de barri, a les comissions i als consells sectorials, a les executives dels partits, a les assemblees veïnals i a les concentracions populars. Cal tornar a les places i als carrers, a discutir amb el veí i a proposar amb el comerciant. En la setmana que Sant Medir ha tornat als carrers, cal treure's la por i la mandra de sobre i posar en una balança quin és el preu de la no participació social.