L'alegria dura poc a casa de l'Europa

El capità Àlex Cano, fent tasques defensives contra l'Andratx
El capità Àlex Cano, fent tasques defensives contra l'Andratx | Àngel Garreta

Editorial

Tres exdirectius de l'Europa han iniciat aquesta setmana el procés per presentar una moció de censura contra l'actual junta directiva del Club Esportiu Europa encapçalada per Víctor Martínez. L'esquerda generada al febrer ja va donar pistes quan aquests tres dirigents i un quart directiu (i cinc col·laboradors més del club) van decidir plegar de les seves funcions esgrimint contra la direcció acusacions de greus problemes de funcionament intern, presidencialisme i partidisme. Amb la temporada acabada, i amb el descens del Primer Equip confirmat, la moció de censura és el pas lògic d'aquelles acusacions de calat; altra cosa és que aquestes raons tinguin fonament.

Que parlin els socis sempre és bo; i endavant, que ningú no és perfecte

Sigui com vulgui, l'Europa viurà aquest juliol amb tota probabilitat una qüestió de confiança contra el seu president, ja que sembla fàcil que els exdirectius apleguin la quarantena de firmes que calen per iniciar el procediment, i ara en tot cas arriba el moment que uns i altres es preguntin on ha quedat aquella il·lusió -segurament inexperta- de relleu que es va generar en l'era post-De Bode; si valia la pena cremar tan ràpidament les naus en una convivència de sectors que a l'Europa mai no ha estat fàcil; si el soroll serà un revulsiu o farà caure novament en el desànim i en les grades buides a un equip que ha tornat a ser gran malgrat el descens.

Cal crítica i autocrítica a l'Europa que vindrà, amb un Primer Equip que ha de tornar a Tercera amb el cap ben alt de l'experiència a Segona RFEF i amb un Femení que ja és el mirall dels clubs que no són el Barça. I a la gestió, qüestió de confiança. Que parlin els socis sempre és bo. I endavant, que ningú no és perfecte.